diumenge, 7 de novembre del 2010
dissabte, 6 de novembre del 2010
divendres, 5 de novembre del 2010
Un Consell apagat per l'ombra de la sospita
La derrota electoral de Jaume Matas en 2007 a Balears, l'eixida del PP del Govern balear, i l'alçament de estores realitzat pel govern tripartit posterior, va servir per a posar al descobert una corrupció que sembla va campar a pler durant l'última legislatura de Matas al capdavant d'aquell govern autonòmic. No obstant això, si un repassa la premsa balear en els últims mesos d'aquella legislatura, en les illes no s'intuïa un ambient de corrupció d’una magnitud tan gran com la que posteriorment eixiria a la llum. L'actual situació a la Comunitat Valenciana, en canvi, és la diametralment oposada. A poc més de mig any per a les properes eleccions autonòmiques, el Consell que porta les regnes del govern valencià les encara en una situació sense precedents: més de la meitat dels seus integrants estan esguitats per casos de presumpta corrupció o han participat d'assumptes que, si bé no han constituït cap il·legalitat, sí són políticament reprotxables i èticament condemnables. La passada setmana, les escoltes policials ordenades per la fiscalia Anticorrupció a les persones implicades en la trama Brugal afegien el nom de dos consellers que fins ara romanien sense màcula, a la llista dels marcats per la sospita. I és que les cintes posaven en evidència l'estreta relació entre Mario Flores, Conseller d'Infraestructures i Transport, i l'empresari Enrique Ortiz -ambRafael Gregory i Ángel Fenoll, un dels caps de l'entramat-, al qual comunicava directament i abans que el resultat fóra fet públic, algunes de les adjudicacions que li concedia. L'altre nom que se sumava era el del Conseller d'Economia, Hisenda i Ocupació, i Vicepresident segon del Consell, Gerardo Camps, encara que els assumptes amb els quals se l’ha relacionat fins ara estiguen més agafats amb pinces. No obstant això, esta mateixa setmana Enric Morera denunciava la concessió per part del Consell de 300.000 € en concepte de patrocini a un equip de rallies propietat de Miguel Angel Fuster, un "amic de Gerardo Camps implicat en la trama Brugal" segons el síndic de Compromís. |
No solament els casos 'Brugal' i 'Gürtel', toquen bona part del Consell, sinó que les contractacions i subvencions a familiars o amics —si no il·lícites, clarament poc ètiques— han acabat per deixar escassos membres de l'executiu valencià amb el currículum net de taca I és que no solament els casos Brugal i Gürtel (així com l'entramat per a extraure fons de l'ajuda a la cooperació amb finalitats encara sense aclarir), toquen bona part del Consell, sinó que les contractacions i subvencions a familiars o amics —si no il·lícites, clarament poc ètiques— han acabat per deixar escassos membres de l'executiu valencià amb el currículum net de taca. Només el conseller de Sanitat, Manuel Cervera, la d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Maritina Hernández, la portaveu Paula Sánchez De León, i la consellera de Turisme, Belén Juste, formarien part d'aquest reduït grup; al qual es podria incorporar Alejandro Font De Mora, si oblidem la contractació per part de la seua conselleria a Orange Market per valor de més de 110.000 €. Una contractació que l'empresa valoraria per a obsequiar-lo amb uns puros en alguna data assenyalada. Unes legislatures plagades d'irregularitats La resta de membres del Consell va més lluny que Font de Mora. Un dels més destacats, perquè el seu nom figura en les investigacions de Brugal i Gürtel és el del vicepresident tercer i Conseller de Medi ambient Juan Cotino, encara que al marge de tots dos assumptes destaque per haver beneficiat les empreses dels seus familiars directes amb contractacions de més de 900 milions d'euros; o per la gestió, en la seua època al capdavant de Benestar Social, dels diners rebuts per a l'aplicació de la Llei de Dependència per a la contractació de places en residències privades gestionades en molts casos per familiars seus. Legal o no, aquest tracte de favor a familiars o persones pròximes, que és motiu de dimissions en democràcies consolidades quan ix a la llum pública, no sembla ací ser motiu de vergonya. I afecta més membres del Consell. Un dels casos més sonats i que no va tenir cap condemna política, va ser el del conseller de Governació, Serafín Castellano, que durant més d'una dècada i des de les diferents conselleries que va gestionar, va realitzar a dit amb contractes trossejats per a evitar el concurs públic a l'empresa d'uns amics íntims. Aquest comportament amoral no va trobar ni tan sols una reprovació oral del president del Consell. Sense arribar a la regularitat de Castellano, la consellera de Cultura i Esport,Trinitat Miró, va contractar amb l'empresa en què treballa el seu cunyat un projecte de més de 800.000 euros, encara que el tracte de favor més escandalós amb el qual se la relaciona va ser la contractació del seu marit com a assessor de la Diputació de València que comanda Alfonso Rus. Gürtel i el 'cas Blasco' posen la guinda I si a este cúmul d'irregularitats se li suma els casos Gürtel i Brugal, les últimes fitxes acaben per caure. La més destacada, la del Vicepresident primer del Consell, Vicente Rambla, al qual els informes de la Policia sobre el cas Gürtelassenyalen com l'interlocutor d’'El Bigotes' per a aconseguir que la Generalitat contracte un "tant a l'any" a Orange Market i com el garant, segons paraulesRicardo Costa, que la trama finalment cobrarà del PP els diners que se'ls devia. Per la seua banda, la gestió d'Angélica Such al capdavant de Benestar Social no apareix tacada per cap assumpte tèrbol, però va ser durant la seua gestió al capdavant de Turisme quan la trama de Correa es va beneficiar dels milionaris contractes per a realitzar els estands de Fitur. "Es va portar molt bé amb mi"assegurava d'ella 'El Bigotes' en una de les múltiples escoltes realitzes a l'entramat corrupte, en la qual aquest apuntava que eixe va ser el motiu pel qual la va obsequiar amb un valuosíssim rellotge. Finalment, l'afortunada revelació per part de la premsa d'un entramat d'empreses format fa poc més d'un any amb la fi, presumptament, de desviar diners de l'ajuda a la cooperació a una reduïda xarxa d'empreses amb finalitats encara per determinar, va sacsejar fa unes quantes setmanes la conselleria de Solidaritat i Ciutadania. El conseller Rafael Blasco, com que no va exigir la destitució de cap dels seus subordinats —ja fóra per negligència o per haver orquestrat l'entramat— en conéixer-se l'existència de la xarxa, quedaria a dia de hui com el responsable últim de la seua existència. No obstant això, ni escandalitzat per haver-se realitzat sota el seu comandament desviaments de diners destinats a l'ajuda als més necessitats per a la compra de pisos a València, Blasco va presentar la seua dimissió. I a hores d'ara a ningú sembla estranyar-li, perquè suposaria una excepció en un Consell en el qual ja són majoria els membres tacats per assumptes tèrbols, inclòs el mateix President de la Generalitat, Francisco Camps. Sens dubte, una anomalia democràtica sense precedents, que es produeix amb els protagonistes en el poder i que duu moltíssims ciutadans, atenent precedents com el balear, a preguntar-se pel que s'arribaria a trobar si algú alçara les estores del Consell. |
dijous, 4 de novembre del 2010
Olegario Alario, al Puig Campana aquest cap de setmana.
OLEGARIO ALARIO CORRERÀ AL PUIG CAMPANA EL CAMPIONAT D'ESPANYA DE CARRERA VERTICAL
El pròxim 7 de novembre el cim del Puig Campana de 1.408 m., una de les muntanyes més altes i representatives del País València, situat en el municipi de Finestrat (Marina Baixa), servirà d’escenari per a proclamar als nous campions d’Espanya de Carrera Vertical, al celebrar-se el Campionat Autonòmic de Quilòmetre Vertical de la Comunitat Valenciana i la final de la Copa d’Espanya de Carrera Vertical per Muntanya de la FEDME.
El Quilòmetre Vertical del Puig Campana celebra la seua tercera edició, organitzada conjuntament per la Unió Excursionista d’Elx i el Centre Excursionista de Finestrat “El Portell”. El corredor de Simat de la Valldigna Olegario Alario, després de guanyar en categoria de veterans el Campionat d’Espanya de CARRERA VERTICAL FEDME, 20 Juny 2010 PEÑALARA SEGÒVIA, és un clar favorit a guanyar la Copa d’Espanya de Carrera Vertical en eixa categoria, ja que porta guanyades dos proves i la tercera amb un segon lloc.
També esta previst que participen en esta competició de categoria Nacional, els corredors de l’equip Mancomunitat de la Valldigna del GMValldigna:
JOAN VICENT BAÑULS PALOMARES,
JOSE ANTONIO CERDÁ LÉO
EMILIO GONZALEZ MUÑOZ
EMILIO GONZALEZ MUÑOZ
XIMO ESCRIHUELA BOSCH
JOSE GREGORI ROBLEDILLO
LUIS PASTOR LAPARRA
SALVADOR CANTUS CLIMENT
Amb motiu d’este important esdeveniment esportiu els corredors i familiars del GMValldigna i del Club Correr la Llebre de Simat de la Valldigna, es desplaçaren a Finestrat, per a animar i recolzar als corredors de la Valldigna.
Nota de premsa del GRUP MUNTANYA VALLDIGNA
dimecres, 3 de novembre del 2010
El nacionalisme valencià agafa impuls en el tradicional Aplec del Puig
El Bloc convida els socialistes desencantats a afegir-se a Compromís
La coalició dóna el tret de sortida cap a les eleccions al País Valencià
El tradicional Aplec del Puig del darrer diumenge d'octubre –al municipi on Jaume I va lliurar l'última batalla abans de conquerir València– es convertia ahir en el tret de sortida de la campanya de la coalició Compromís amb vista a les eleccions a les Corts Valencianes del maig de l'any que ve. Unes eleccions a partir de les quals, segons les enquestes, perilla la continuïtat de la coalició nacionalista al Parlament per l'amenaça del bipartidisme.
Precisament, per fer front a aquesta amenaça el secretari general del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera, va animar el miler de militants assistents a l'aplec a continuar treballant per presentar 300 llistes municipals a tot el país, objectiu que, segons va assegurar, estan “a punt d'aconseguir”. Morera va remarcar que la coalició Compromís, que s'aplega, a més del Bloc, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds, és “la casa comuna de tots els valencians amb un mínim de dignitat nacional”. Per això, va aprofitar per convidar militants socialistes a afegir-s'hi. “Tenim les portes obertes de bat a bat a tots els socialistes desencantats de Zapatero i d'un PSPV que l'única cosa que fa és anar a agenollar-se a Madrid”, va dir.
Morera, que va assegurar que coneix enquestes que demostren que Compromís continuarà a les Corts, i va lamentar la corrupció que campa al País Valencià, “especialment al PP, però també al PSOE”. Per això, va demanar agilitat al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià perquè s'acabi.
La cita anual del Bloc a l'esplanada del monestir del Puig va reunir també la presència de representants dels altres partits de la coalició nacionalista, del Partit Socialista de Mallorca, de CDC i de la JNC, entre d'altres. En l'acte es va lliurar el premi Bloc d'Honor a Escola Valenciana pels vint-i-cinc anys de trobades d'escoles en valencià.
Però l'Aplec del Puig també servia ahir al PSAN, el partit marxista i independentista liderat per Josep Guia i reunit a la Muntanyeta de la Patà, per presentar el seu acord electoral amb el partit que encapçala Joan Laporta, Solidaritat Catalana per la Independència. A l'acte van intervenir, entre d'altres, Alfons López Tena i Uriel Bertran, en nom de Solidaritat, i Núria Cadenas i Josep Guia, del PSAN.
LA FRASE
dimarts, 2 de novembre del 2010
Al final tot se sap; article al blog d´Eladi Mainar
dilluns, 1 de novembre del 2010
Democràcia interna MARINA ALBIOL, DIPUTADA DE EUPV A LES CORTS
Giovanni Sartori va definir els partits polítics com, “qualsevol grup polític que se presenta a competir a les eleccions i pot col·locar mitjançant aquestes, els seus candidats en càrrecs públics”. Ningú s’imagina la democràcia representativa sense ells, es tracta d’una part inseparable i necessària d’aquesta, la seva columna vertebral. I ací arriba la paradoxa. Per desgràcia, existeix un àmbit en la nostra democràcia on, increïblement, els principis democràtics ni han arrelat ni es practiquen justament en el sí de la majoria dels partits polítics. Aquesta anàlisi no és supèrflua, ens trobem davant d’una contradicció interna del nostre sistema amb implicacions molt greus. Poden partits sense democràcia interna exercir un govern democràtic quan arriben al poder? La resposta és un rotund NO, el que fan és reproduir les seues pautes internes a les institucions. La meua exposició no és simplement un exercici teòric, parteix de la contemplació del dia a dia de la nostra terra. A Castelló venim patint aquesta dura realitat des de fa molts anys. Amb un Partit Popular governant la Diputació d’una forma caciquil, com si fóra un negoci privat, amb actituds pròpies d’altres èpoques. Podem explicar aquest fenomen d’una manera personalista, reduint-lo tot a un nom: Fabra; o fer una anàlisi més profunda. Aquesta forma de govern es la conseqüència directa d’un PP on les qüestions importants són decidides unilateralment pel líder, on les bases no participen del govern i de la presa de decisions, i la seua tasca queda reduïda a aclamar al seu cap i acceptar totes les seues propostes sense qüestionar-les. On els successors són escollits a dit, com hem vist amb la designació de Moliner, amb mètodes més propis de l’Imperi Romà, i qualsevol tipus de procés d’elecció democràtica està fora de consideració. Vist així quasi pareixeria un miracle que un partit així governarà d’una altra manera. Fins que no ens adonem que l’organització i funcionament democràtic dels partits es una ferramenta pedagògica fonamental per a que el ciutadà aprenga a viure en democràcia, fins eixe moment, no donarem solució als greus problemes de llibertat i democràcia que tenallen les nostres comarques. |