Després de modificar la seua composició per a omplir-la de representants afins el nou Consell Escolar (CECV), que fa algun temps va emetre dictàmens crítics contra mesures com l'ensenyament d'Educació a la Ciutadania en anglés, despús-ahir emetia el seu primer dictamen favorable a un decret que atempta contra l'ensenyament en valencià. I no serà el primer.
Si no s'haguera modificat la composició del Consell Escolar, mai no hauria succeït. Solament l'oposició en l'assemblea de pares, alumnes, professors i sindicats, hauria servit per a emetre un dictamen negatiu per a una proposta que suposa una reculada per a la normalització del valencià en matèria educativa com la que ara ha presentat la Conselleria d'Educació. Però el Consell Escolar ja no és el que era.
Com ja es va explicar en l'Informatiu, el Consell es va posar a la feina en l'última legislatura per a acabar amb la veu crítica d'este organisme preceptiu però no vinculant i per tant, restar-li tota utilitat. I recentment, amb la remodelació del CECV, i el seu posterior acte d'immolació, va aconseguir el seu objectiu. I ha sigut ara, quan la presentació d'un decret que limita la implantació progressiva del valencià en les línies d'educació en castellà, com s'arreplega en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), ha rebut un dictamen positiu del nou consell —impossible amb l'anterior composició—, quan s'ha vist provada per primera vegada la seua efectivitat.
Res podien els vots d'en contra de la Confederació de pares i mares Gonçal Anaya, CCOO, STEPV i UGT, davant dels vots positius dels representants ficats a dit per la Conselleria d'Educació fins a conformar una nova i aclaparadora majoria en la permanent del CECV. Curiosament, esta mesura que modifica els preceptes de la LUEV, no s'ha inclòs en una modificació de la norma de 1984, sinó, com apunten des del STEPV, "amagada dins d'una disposició final" d'un decret que té com a punt principal establir les normes per a seleccionar els equips directius dels centres educatius.
"Ni tan sols són valents" apunta el representant del sindicat en el CECV, Santiago Estañán, al respecte de com encara l'administració que comanda Alejandro Font de Mora, la retirada del valencià a un paper secundari en el sistema educatiu: "S'evita modificar la norma principal, però es mina mitjançant disposicions secundàries".
En este cas, la modificació afectarà el coneixement del valencià que tindrà la majoria d'estudiants valencians: el 71% que rep una educació majoritàriament en castellà i que coneixia la llengua a través d'un programa d'incorporació progressiva del valencià (PIP) que ja no serà així. Malgrat tot, esta demostració de la magnanimitat del nou CECV dissenyat a major glòria del govern de Francisco Camps, podria haver sigut solament la primera prova de foc per al posterior suport a un decret de major abast i encara més perjudicial per al valencià, que podria aprovar-se en breu.
I és que, la Conselleria ja prepara una ordre de creació de centres plurilingües, a mesura dels que existeixen en l'educació madrilenya, encara que amb la diferència que a Madrid el castellà és l'única llengua oficial, la qual cosa podria generar que el valencià quedara reduït a un paper terciari en l'educació. Segons el STEPV, la modificació del PIP, combinada amb la proposta de creació d’esta xarxa de centres plurilingües en què l’alumnat podrà triar la llengua en què es vol avaluar, "desatén les recomanacions europees en el tractament integrat de llengües i significa una greu regressió cap a l’extensió i normalització de l’ensenyament en valencià i va dirigit a la defensa d’un model, anomenat falsament plurilingüe, en què l’anglés es convertirà en llengua vehicular en detriment del valencià".
En principi, i fins que açò succeïsca, el Consell d'Educació ja sembla mut, i l'obligat pas dels decrets i propostes de l'administració abans de passar al Consell Jurídic Consultiu per a la seua posterior reavaluació i possible aprovació, sembla haver-se ja convertit, amb l'actuació de l'executiu de Francisco Camps, en un mer tràmit per a aparençar una pluralitat i un esperit democràtic en franca regressió.
