Sis partits, encapçalant la Lliga del duopoli i amb la sensació d’anar creixent més en cada jornada. És el València regenerat que descansarà estes dos setmanes a 3 punts del Barça, el seu pròxim rival.
Han tornat paraules al valencianisme quasi oblidades en els últims anys. Garra, sacrifici, entrega, humilitat, solidaritat. Totes elles, base clau del València més gran de principis del segle XXI, s’han refermat en este inici il·lusionador dels d’Emery.
Dissabte passat a Mestalla davant l’Athlètic, l’equip destapà durant molts trams de l’encontre el pot de les essències. Dins d’ell valen qualsevol de les qualitats abans esmentades. I més si hi volen afegir-ne. Emery té un grup fort i cohesionat. Important este segon aspecte. Tots se senteixen importants i amb ganes de reivindicar-se perquè són conscients de què en qualsevol moment els arriba la seua oportunitat. Dels antics i dels nouvinguts. Com Topal. El migcampista va jugar amb una gastroenteritis durant tota la primera part. Com diria la gent gran, “duia l’aixeta ben oberta”. El cas és que el turc només va necessitar d’una píndola (al minut 20) i d’unes ganes immenses d’estar per quallar una gran primera part. Amb Fernandes, formaren una dupla en el centre complementària i encertada.
Del portugués, ja avisàvem en este mateix canal. Té cara B. I les rareses ja se sap, cal conéixer-les molt per arribar a trobar-li el seu encant. I Manuel el té amb gran dosis que sembla que el tenia amagat per la seua joventut mal portada i pels consell rebuts erròniament per la gent del seu voltant. Fernandes ha passat de l’excusa com a bandera, al treball com a senyera. I li ha anat d’allò més bé a ell i a la resta del seus companys.
En este segell tan particular també trobem vendes milionaris i reconstruccions o regeneracions que han millorat el passat més immediat
Faria bé de mirar-se en eixe espill el Chori. La grada de Mestalla va dictar sentència. Ben cert és que l’argentí no havia fet res per emportar-se la primera xiulada davant el Bilbao, però l’històric de fets negatius del l’ex del Rubin Kazan comença a pesar i cansar a la graderia valencianista. Sense antecedents, cap ni un, de problemàtic al seus equip anteriors, Domínguez haurà d’acceptar els veredictes. Els públics i els privats. I també el del seu entrenador, Unai Emery, que l’ha donat oportunitats per desfer-se del seu estigma de poc treballador i indolent que arrossega de la passada campanya. I ajuda no li’n faltarà. La mà li l’allargarà l’afició en quan ell pose de la seua part. I si necessita més mans les tindrà al seu costat. I ben a prop, com la d’Aduriz. A banda dels quatre gols que duu al campionat i tot el que aporta dins del camp, el basc està en totes. El golejador anà buscar al Chori en gol de la sentència de Vicente Rodríguez davant els lleons. Això fa vestidor. La resta, que Domínguez ha fet alguna que altra, sens dubte, no.
Després de la victòria davant l’Athlètic Club el València continua construint una il·lusió des de valors que fan sentir-se identificats a milers d’aficionats. Que els fan retrobar-se amb la seua essència més particular. I en este segell tan particular també trobem vendes milionaris i reconstruccions o regeneracions que han millorat el passat més immediat. Les coses comencen a sonar familiars.
Han tornat paraules al valencianisme quasi oblidades en els últims anys. Garra, sacrifici, entrega, humilitat, solidaritat. Totes elles, base clau del València més gran de principis del segle XXI, s’han refermat en este inici il·lusionador dels d’Emery.
Dissabte passat a Mestalla davant l’Athlètic, l’equip destapà durant molts trams de l’encontre el pot de les essències. Dins d’ell valen qualsevol de les qualitats abans esmentades. I més si hi volen afegir-ne. Emery té un grup fort i cohesionat. Important este segon aspecte. Tots se senteixen importants i amb ganes de reivindicar-se perquè són conscients de què en qualsevol moment els arriba la seua oportunitat. Dels antics i dels nouvinguts. Com Topal. El migcampista va jugar amb una gastroenteritis durant tota la primera part. Com diria la gent gran, “duia l’aixeta ben oberta”. El cas és que el turc només va necessitar d’una píndola (al minut 20) i d’unes ganes immenses d’estar per quallar una gran primera part. Amb Fernandes, formaren una dupla en el centre complementària i encertada.
Del portugués, ja avisàvem en este mateix canal. Té cara B. I les rareses ja se sap, cal conéixer-les molt per arribar a trobar-li el seu encant. I Manuel el té amb gran dosis que sembla que el tenia amagat per la seua joventut mal portada i pels consell rebuts erròniament per la gent del seu voltant. Fernandes ha passat de l’excusa com a bandera, al treball com a senyera. I li ha anat d’allò més bé a ell i a la resta del seus companys.
En este segell tan particular també trobem vendes milionaris i reconstruccions o regeneracions que han millorat el passat més immediat
Faria bé de mirar-se en eixe espill el Chori. La grada de Mestalla va dictar sentència. Ben cert és que l’argentí no havia fet res per emportar-se la primera xiulada davant el Bilbao, però l’històric de fets negatius del l’ex del Rubin Kazan comença a pesar i cansar a la graderia valencianista. Sense antecedents, cap ni un, de problemàtic al seus equip anteriors, Domínguez haurà d’acceptar els veredictes. Els públics i els privats. I també el del seu entrenador, Unai Emery, que l’ha donat oportunitats per desfer-se del seu estigma de poc treballador i indolent que arrossega de la passada campanya. I ajuda no li’n faltarà. La mà li l’allargarà l’afició en quan ell pose de la seua part. I si necessita més mans les tindrà al seu costat. I ben a prop, com la d’Aduriz. A banda dels quatre gols que duu al campionat i tot el que aporta dins del camp, el basc està en totes. El golejador anà buscar al Chori en gol de la sentència de Vicente Rodríguez davant els lleons. Això fa vestidor. La resta, que Domínguez ha fet alguna que altra, sens dubte, no.
Després de la victòria davant l’Athlètic Club el València continua construint una il·lusió des de valors que fan sentir-se identificats a milers d’aficionats. Que els fan retrobar-se amb la seua essència més particular. I en este segell tan particular també trobem vendes milionaris i reconstruccions o regeneracions que han millorat el passat més immediat. Les coses comencen a sonar familiars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada