dimecres, 9 de març del 2011

L’hora de ser protagonista a Europa (Shalke - València CF, 20.45h. - C9)



La final de Wembley és, ara per ara, una fita utòpica. Amb tot, els camins es fan pas a pas i seguir este camí, el que condueix a la glòria, passa per assaltar esta nit el Veltis Arena de Gelsenkirchen. El gol, l’únic Déu a qui el futbol lloa, serà l’objectiu blanc-i-negre en un encontre en el qual marcar és necessari per a sobreviure.

Ha arribat el moment més decisiu de la temporada. El València CF es juga el tot pel tot a Europa davant el Shalke 04 i no hi ha marge d’error. Noranta minuts extraordinàriament decisius en els quals l’equip d’Unai Emery haurà de contrarrestar l’empat a un aconseguit fa tres setmanes a Mestalla.

Per superar l’eliminatòria serà necessari marcar. El gol que l’equip alemany anotà al camp valencianista obliga els blanc-i-negres a veure porta. Els antecedents, però, són del tot favorables: el València ha marcat com a mínim un gol en totes les visites europees que ha fet esta temporada. Fins i tot en camps tant complicats com Old Trafford. A més, la bona trajectòria recent com a visitant en la Lliga del conjunt d’Unai Emery és una raó afegida per creure que tot és possible. L’equip arriba amb les piles ben carregades després d’una successió de bons resultats que ha culminat en bones sensacions. Amb tot, l’equip no haurà de tindre pressa en avançar-se. Com ha dit Aritz Adúriz “el partit no es guanya en els primers minuts”.

Coincidència o no, la milloria en les sensacions que despren l’equip ha arribat de la mà del canvi d’actitud de l’entrenador. Hi ha qui parla de l’alliberament d’Emery. Sembla que, alliberat o no, l’entrenador té les coses més clares que mai. Per al partit d’esta nit, el tècnic podrà comptar amb tota l’artilleria a la davantera. Si bé endevinar quina serà la combinació d’ariets és pràcticament impossible, atesos els precedents, Unai Emery disposarà de tres armes ben diferents per foradar la muralla teutona. El sacrifici i el joc aeri d’Aritz Aduriz, l’olfacte i els números europeus de Roberto Soldado i la polivalència i el bon moment d’un Jonas que ja s’ha adaptat a la inèrcia guanyadora del grup. Facen les seues apostes.

Davant del conjunt blanc-i-negre estarà l’improvisat equip de Florentino Pérez, el Shalke del madrileny i madridista Raúl González. La lluita esportiva que suposa l’encontre s’ha traslladat als mitjans de comunicació i ha derivat en la intrusió dels aficionats del Reial Madrid en una batalla que no és la seua. Encara hi ha qui es sobta quan escolta a David Albelda dir que “uns són seguidors del Shalke i altres potser ho som del Lyon”. Més enllà de les polèmiques, l’equip germànic compta amb armes suficients per endur-se l’eliminatòria. El mal moment que atravessa a la Bundeslliga res té a veure amb el seu paper continental. El València sap que no pot refiar-se d’un equip imprevisible que, a sobre, compta amb el multitudinari suport d’una entregada afició.

Passar l’eliminatòria no és solament un èxit esportiu. Les arques del club es veuran gratament recompensades si l’equip aconsegueix passar als quarts de final de la Lliga de Campions: 3,3 milions d’euros és la suculenta xifra que ingressaria el València en cas de superar la prova. Un motiu afegit que segur que Llorente s’ha encarregat de recordar als seus. I els seus no se n’anirien tampoc de buit: 35.000 euros per jugador en cas de guanyar a terres alemanyes.

Fa un grapat d’anys, ningú haguera apostat per aquell equip humil, guerrer i treballat que, de la mà d’Héctor Cúper, arribà dues vegades consecutives a les finals de París i Milà. Tothom sap com acabà aquella història. Però esta, la d’enguany, està escrivint-se ara mateix. I hui la ploma està en les botes dels onze gladiadors que saltaran a la gespa per conquerir l’estadi miner de Gelsenkirchen. Ara, el camí cap a Wembley passa per véncer el Shalke 04. Ara, la il·lusió de tota una afició està en les seues mans. O, millor dit, en els seus peus.