dilluns, 27 d’agost de 2012

Entre monjos mundans


* Publicat a EL PAIS, per Joaquín Gil, el 26 d´agost del 2012.

Perutxo era un frare discret i diligent. S'encarregava de cobrar impostos, cuinar i netejar amb cura el monestir de Santa María de la Valldigna. La seua condició de llec, aquell que manca d'ordres sagrades, li degradaven a un segon escalafó, encara que ell es creia imprescindible per ser pitancero, que és com es deia al religiós que custodiava l'armari de la carn. Un matí del segle XVI el frare va deixar de servir filets i salsitxes als seus voraços comensals, tretze monjos cistercencs. I se li va trobar a faltar en el refrectori (menjador). Ja era vesprada. El seu cadàver degollat surava en la Font Gran de Simat de la Valldigna.

L'abat, màxima autoritat religiosa i senyor feudal encarregat d'impartir justícia, va culpar de l'assassinat a dos musulmans de la veïna mesquita de la Xara, a els qui el Perutxo va prestar 800 sous per a comprar carners a Alzira. Crims, enverinaments i traïcions. La vida en La Valldigna esbossa la missió d'uns monjos encomanats per igual a la contemplació i al gaudi terrenal. Així ho explica en les seues visites a aquest impressionant monestir de cuidats jardins el seu equip de guies.

L'assassinat per impagament revela l'influx de l'omnipresent temple i la seua complicada relació amb els súbdits de La Safor. Des de la seua fundació per Jaume II el Just, en el segle XIII, Santa Maria de la Valldigna ha projectat el seu deixant com un centre de poder catòlic fins a esdevenir en un emblema de la Comunitat Valenciana, arreplegat en l'última reforma de l'Estatut.

La Generalitat del socialista Joan Lerma va adquirir el conjunt en 1991 per 1,5 milions d'euros a una família d'origen madrileny, que ho va comprar després de la desamortització de Mendizábal, en 1835. Com manaven els mals costums, els antics propietaris van assolar amb impunitat la construcció i van desarmar les seues peces per a convertir-ho en una explotació agrícola. "Van tirar el claustre per a plantar peres i alls", apunta indignada Silvia Prada de Conflent, responsable de l'equip de guies del Monestir, que s'ha alçat en un 70% amb elements nous.

Són les 12.00 del matí i Santa Maria és un lloc serè i tamitzat generosament pel sòl. La font dels tritons, del segle XVII, dóna la benvinguda i introdueix a l'impressionant refrectori. Va ser entre les parets d'aquest silenciós edifici del segle XV, que albergava la degustació compulsiva de menjars, mistela i vi dolç, on probablement es va enverinar a poc a poc i amb arsènic a l'obés secretari de l'emissari de la Casa Real Fra Tomás Gómez.

El desgraciat era una espècie d'inspector àulic que va recalar en Santa Maria per a vigilar la propensió dels monjos del Císter a tontejar amb les mosses de Simat. I prenc decisions arriscades, com destituir a l'abat i al prior, que van despertar la ira monacal. La química letal va impedir al detectiu concloure les seues perquisicions, segons relata la guia. La sala capitular, que avui seria l'equivalent a la planta noble que empara les ganivetades dels consellers delegats d'una multinacional, també ha de callar el seu. Sota la seua volta de creuria, es reunien els monjos per a despatxar amb l'abat Roderic de Borgia, el setabense que es va convertir en Papa (Alexandre VI) tirant d'astúcia i nepotisme.

Recórrer Santa Maria és una suggestiva experiència per a retrobar-se amb els fonaments històrics valencians i endinsar-se en el modus operandi d'una Església que, ja en el segle XIII, mirava amb la mateixa intensitat al cèl i a la butxaca. L'entrada en el complex és gratuïta però es recomana la contractació d'una de les quatre visites guiades. Els seus preus oscil·len des dels dos euros d'una panoràmica de mitja hora fins als set d'un itinerari teatralitzat de 90 minuts.

El cenit d'afluència s'aconsegueix els diumenges, on es poden ajuntar fins a 120 turistes, segons la seua directora adjunta, Mariam Aparici. Durant l'estiu, es programen sengles sessions de Monestirs sota els estels, que combina la visita al complex cistercenc amb el de Santa Jeroni de Cotalba, a Alfauir (València), i inclou els dies 10 i 17 un sopar amb concert per 45 euros. Les nits estavellades, el vi i els plaers mundans de ben segur seduirien als factotums de la família Borgia.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ignoraba esta pagina y me ha gustado encontrarla,sobre todo, porque después de leer este articulo parece que ya podré comprender muchas de las cosas que pasan a mi alrededor y el de mi pueblo.No había profundizado nunca en el lado negro de nuestros antepasados Monjes....pero ahora que sé un poquito más,pienso convencida, que las almas en pena de aquellos señores, aún "habitan"en el RECINTO MONACAL,viven atrapadas en la telaraña de la corrupcción,la traición y el engaño.Tal vez haga falta un baño con agua bendita por algún sacerdote dispuesto,para que "" todos"" descansen en paz y vuelva la normalidad.Alguien me dijo en su momento,que el Recinto le daba "yuyu" por las noches que notaba paseos y veía sombras.......pobre hombre! murió trajicamente.Ahogado.Pero siguen las conspiraciones como en aquellos tiempos ,eso si,con mecanismos mas modernizados.No "deguellan" pero " cortan cabezas ".