dilluns, 25 de gener de 2016

Bé, ja toca. Article d´opinió de Bonaventura Casanova a La Veu PV

En algun moment cal dir prou, i per a mi aquest moment és ara, i dic prou. Prou a les mentides, als relats manipulats i desvergonyits  i també a certs lideratges amb tics messiànics com els d’Ada Colau, Mónica Oltra, Iniciativa (la d'allà dalt i la d'ací baix),  Podemos i tots els  seus satèl·lits i palmífers. Els problemes que planteja Podemos al conjunt de les esquerres transformadores els podem resumir en: canviar ruptura democràtica per simple reforma, el descrèdit de la democràcia, el seguidisme cec del líder, la banalització del sofriment, la instrumentalització dels humils i la desfeta de la diferència i del dret a l’autodeterminació com a valor cultural i de progrés. Fins ara hem estat prou prudents en analitzar el fenomen Podemos, però ja va sent hora que comencem a treure-nos la galvana del damunt perquè ens estem jugant  el País i la possibilitat de protagonitzar un canvi des de l'esquerra.

Començarem pel darrer punt, Podemos actua com a eina uniformitzadora a nivell de l’estat espanyol i a nivell polític aniquilant les esquerres, des d'Izquierda Unida a les esquerres de les nacions oprimides. Amb la irrupció de Podemos de sobte Galícia perd la seva representació; la voluntat expressa de milions de catalans envers el seu desig d’independència queda aturat per un minso percentatge del 9% dels vots, els de Catalunya Sí Que És Pot, obtingut de la mà d’Ada Colau i amb un missatge força obscur, irrealitzable i mentint a tort i a dret, per a acabar sumant els seus vots als del no a la independència. Al País Valencià, de la mà de Mònica Oltra i Iniciativa del Poble Valencià, i mentint novament envers la creació d’un grup parlamentari valencià, i amb l’ajut inestimable per omissió d’una executiva del Bloc Nacionalista perduda en combat, aconsegueix que els millors resultat assolits mai per una força valencianista i d’esquerres a unes autonòmiques (18%), s’entregui amb les mans tenallades a un partit, Podemos, que havia tret un 11%, i li'n dóna 5, atenció 5 diputats al parlament espanyol, a la vegada i ja en plena festa de la mentida i la manipulació, gairebé els 2 diputats d’Iniciativa se’n van a Podemos, amb la qual cosa i ja per posar-li la guinda al pastís es carreguen Compromís, com ja han fet amb el Bloque Nacionalista Gallec, afortunadament açò últim no ha passat (de moment). Però, tot i ser important el fet nacional, hi ha encara 3 fets més greus.

La instrumentalització de les persones humils, ja el primer marxisme va parlar de l’alienació com a principal fenomen de l'esclavitud de la classe obrera, i que l'emancipació de la classe havia de venir de la presa de consciencia de l’individu de la seva pròpia alienació, treure-se-la de sobre i com a persona lliure unir-se a la revolució que havia de fer caure l’imperialisme i el capitalisme, evidentment res d’això s’ha complert, però el principi és del tot vàlid, i Podemos ha articulat un discurs i una NO estructura que manté lluny les persones de la possibilitat real de participar i incidir en les decisions, com s’ho fa?, ben fàcil, mitjançant un pseudoassemblearisme, una més que antiga pràctica de certs anarquismes i comunismes pseudorevolucionaris, que comptava amb la facilitat de manipular una assemblea pel grup dirigent, aquesta afirmació, tots i totes els que estem en política sabem que és un axioma, una assemblea és per definició un lloc on la discussió estructurada, profunda i meditada és impossible, i les decisions es prenen per manipulació dels assembleistes, agradi o no això en la pràctica és exactament així. Aleshores, Podemos amb la seva No estructura manté lluny a aquells que diu voleu servir, i els converteix així en instruments de la seva política, o realment algú coneix de debò el funcionament, les estructures de decisió, que permeten la participació real? No és res que hom haja d'inventar-se, hem vist com des de la cúpula de Podemos s’han fet llistes electorals d’acord amb els interessos de la jerarquia, o com “ordeno i mando”, els diputats sortits en una coalició com la de Compromís-Podemos, sense cap consulta a ningú, i pervertint el pacte al qual s’havia arribat, trenquen en uns minuts la coalició, i si actuen així amb un pacte entre partits, com penseu que actuaran envers la persona individual ofegada sota el llum omnipresent i totpoderós de Pablo Iglesias? Les esquerres fa molt de temps que lluitem per aconseguir estructures de participació transparents, i que realment repleguen el sentir dels militants i les persones que s’hi vulguin apropar, és un esforç que fem des de les primeries dels anys 70, perquè ara una tropa llençada des dels mitjans de comunicació i al servei de l’espanyolisme ens porti a una mena de totalitarisme 2.0. El greu d’aquesta situació és que Podemos no ajuda, al contrari suposa un fre a l'emancipació de l’individu, en alienar-lo a una estructura extremadament manipulable, jeràrquica i sota la bota d’un líder.

Jo no sé vosaltres però jo estic més que cansat de sentir parlar de nens morts de fam a Espanya, velletes que han desnonat, “abuelos” que moren de fred i vinga milions d’aturats i aturades que sobreviuen amb unes molles de pa. Cada vegada que sento, i son moltes vegades al dia, que algú o alguna de Podemos entoma aquest càntic com si d’una oració de fe es tractés em pose a tremolar. Però, atenció, què han fet? A Andalusia va i permeten un govern de PSOE-Ciutadans, al País Valencià no entra al govern no siga que s’esguiten, i a Catalunya en lloc de negociar com les CUP un govern amb més pes social decideixen romandre amb els del NO. I a Espanya, permetran noves eleccions o un pacte PSOE-Ciutadans, abans que un govern d’esquerres?, ara mateix l’ínclit Iglesias acaba d’autoproclamar-se vicepresident espanyol i ja ha fet el govern, més que una oferta és una OPA hostil al PSOE, més que un intent de negociació és dinamitar d’antuvi qualsevol possibilitat d’acord, en definitiva és una estratègia del Win-Win, si el PSOE accepta Podemos guanya, si el PSOE ho rebutja Podemos guanya igualment, qui perd és la gent que de debò necessita un canvi. No tinc cap dubte, si hi ha la més mínima possibilitat de desbancar el PSOE, preferiran noves eleccions que guanyarà el PP i on ells seran primera força de l'esquerra, encara que això comporti el perill de  4 anys més de governs despietats de dretes centralistes. Aquesta forma de fer és banalitzar el sofriment, a base de repetir i repetir sembla que siguen els màxims defensors però realment utilitzen aquest sofriment per als seus interessos de poder i no els importa gens ni mica resoldre els problemes reals de les persones.

Finalment tenim el descrèdit de la democràcia, ja ho va dir Oltra, “no toleraré la tirania de la majoria,” i ara burlant-se de tots volien 4 grups parlamentaris. Sols calia veure quina anava a ser la direcció política del grup Compromís Podemos, per adonar-se’n de la presa de pèl. Tot i així assistim astorats al plany d’Oltra dient que si és un “atropello”, que si els no lleials han sigut els del bipartidisme, etc.. Tota aquesta xerrameca lluny d’aportar un mínim sentit democràtic, converteix la democràcia en un esperpent, i fa impossible destriar el que és realment una praxi democràtica d’aquest circ en què han convertit la política els de Podemos de la mà del grup A3 media. Però ni paraula de la limitació de mandats, de la separació de poders o de la representativitat estructurada, d’això no en diuen res. Coneixem l'estructura territorial i col·lectiva de les CUP, del Bloc o d’ERC, sabem com es fan els debats i com es trien els representats i per quant de temps. Però açò no se sap de Podemos, i a Compromís hem d’aguantar que una minoria exercisca, aquesta vegada sí, la seva tirania sobre la majoria dels membres de Compromís.

El cas és que si no ens armen la gent d’esquerres i/o nacionalistes, amb Podemos ho tenim realment fotut, car ens faran retrocedir a les concepcions populistes de Perón a Argentina, que crec que és el que més s’assembla a Podemos.

Bonaventura Casanova.
http://opinions.laveupv.com/dret-a-decidir/blog/6476/be-ja-toca