La precampanya s’escalfa en la xarxa

UNA CAPTURA DE LA WEB DE L''ALTRE' JOAN CALABUIG.

A poc menys de mig any per a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques, els partits i els seus simpatitzants, moltes vegades de manera anònima, prenen posicions en Internet per a defensar els seus i, segurament amb més repercussió i enginy, minar a l'adversari.

"Yo quito, yo pongo, yo pongo, yo quito, a la Rita y al Paquito" cantava un Bernie Eccleston personalitzat a l'estil South Park al costat de Francisco Camps i Rita Barberá en un vídeo en YouTube que, parodiant el xantatge electoral amb què es va realitzar el desembarcament de la Fórmula 1 a València, va ser un dels hits de les passades eleccions autonòmiques a la Comunitat Valenciana. El seu rendiment electoral, i el d'altres propostes similars, va ser el ja conegut, i no són pocs els estudis que assenyalen que la capacitat d'influència de la campanya electoral a través de la xarxa és encara molt limitada; però, no per açò cap dels partits renuncia a donar la batalla en aquest terreny. I ara mateix, a poc menys de sis mesos de la següent cita electoral, els primers envits en la xarxa ja són visibles.

Sens dubte, el primer gol per l'escaire l‘ha rebut el candidat socialista a l'alcaldia de València Joan Calabuig, els assessors de la qual no estigueren tan ràpids com els seus rivals polítics a l'hora de registrar el domini .com del seu nom. Així, des de fa pocs dies és visible en www.joancalabuig.com una web en la qual un tal Joan Calabuig, diu presentar-se a l'alcaldia de la ciutat de València "per a poder estar una mica més prop de la principal responsable" de l’"evolució" de la ciutat, "Rita Barberá". La web, que parodia una suposada mancança de diferència de parers entre el socialista i la popularista, inclou al seu torn alguns vídeos penjats en YouTube, en els quals es barregen el vídeo de Turisme València, Valencia increíble pero cierta, amb altres tres sobre el Cabanyal, dos extrets de mitjans de comunicació, i un tercer facturat per simpatitzants del PP, els autors del qual se les enginyen per a dir que l'alcaldia de Rita Barberá serà la que solucione la degradació que la seua gestió ha generat (açò últim no s'indica). El domini www.joancalabuig.com, comprat fa escassos dies, té com a contacte administratiu, tècnic i de contractació, Alejandro de Pedro Llorca, que entre 1996 i 2004 va impartir cursos impartits en centres homologats per la Conselleria de Treball de la Generalitat, i en l'actualitat imparteix cursos en l'Institut Valencià per a la Formació a Empreses i Organismes oficials.


Esta última línia, que no oculta l'adscripció política dels seus autors, és més procliu a trobar el rebuig d'un possible simpatitzant que la que llança la pedra i amaga la mà

L'enginy dels simpatitzants del PP —o dels adversaris del PSPV— no acaba ací, ja que des de l'anterior web el visitant coneixerà l'existència de www.blanquerias.com, una altra web satírica que esta vegada carrega contra els socialistes valencians al complet prenent el nom del carrer on està instal·lada la seua seu autonòmica a València. La web ofereix en primer terme una selecció de vídeos que —com el titulat Benidorm Crest— tracten de furgar en les ferides dels socialistes. En segona instància, promet per a un futur proper —encara que n’ofereix ja alguns exemples— fitxes sobre els principals actors socialistes. Seria una espècie de versió autonòmica i popularista de la veterana web estatal www.losgenoveses.net, però en un plànol més satíric i sense la vocació informativa de la web que recopila pàgines i pàgines d'escàndols i corrupteles del partit conservador, detallades a més en les biografies de cadascun dels seus protagonistes.

En una línia similar a la de Los genoveses, amb el PP en el punt de mira, però sense una vinculació política clara, es trobaria la pàgina de Facebook i la web Razones para no votar al PP en València. En este cas, la web es limita a relacionar les innombrables dades negatives que genera la gestió del partit conservador al capdavant de les diferents administracions locals i autonòmiques valencianes, que dia a dia arrepleguen els mitjans de comunicació.

Ja en una línia de proposta, un dels passos més cridaners realitzats els últims dies és l'emprés per Bloc Jove, el grup jove del partit nacionalista valencià, que van llançar la web www.elquenovorasacanal9.com en la qual bàsicament s'arrepleguen les participacions dels representants del grup Compromís en les Corts, que, bé pel seu caràcter incisiu, bé per la mordassa autoritària amb què es gestiona la radio televisió pública valenciana, no es veuen ni s’escolten —com indica el nom de la web— en RTVV. De la mateixa manera, els partits, també estrenen i difonen en la web, vídeos de les seues campanyes d'escalfament, com fa escassos dies va fer el PSPV amb el titulat Lo que debe la Generalitat.

No obstant açò, esta última línia, pel seu caràcter obert, que no oculta l'adscripció política dels seus autors, és més procliu a trobar el rebuig d'un possible simpatitzant que la que llança la pedra i amaga la mà, per la qual cosa—encara que algunes intervencions puntuals de Mònica Oltra arreplegades en YouTube hagen tingut desenes de milers de visites—, és la segona opció la més emprada i reeixida fins hui. Una guerra de guerrilles que solament acaba de començar.

Opinió; "El prestigi de l´escassetat"

Que els controladors aeris, un grup professional els efectius numèrics del qual es xifren en 2.386, s'hagen cregut capaços de posar-se Espanya per montera, de tancar el seu espai aeri i de prendre com a ostatges a més de 600.000 passatgers indica el grau de pertorbació al fet que els ha portat la defensa a totes passades d'uns privilegis exorbitants, acumulats durant anys pel procediment del xantatge sobre Governs successius. El punt culminant d'est destarote es va aconseguir en 1999 quan el sense igual Francisco Álvarez Cascos, ministre de Foment, va traspassar als controladors aeris atribucions plenes perquè disposaren al seu antull d'un servei públic essencial. De manera que, a partir d'ací, els controladors aeris van prendre en les seues mans totes les decisions claus per a la seua prestació, com resulten ser les referents al personal, el seu reclutament, la seua instrucció, la seua habilitació, l'organització del seu treball, el règim laboral, els torns, les vacances, les libranzas o la manera de computar les hores extraordinàries.


Una vegada que se saben imprescindibles, s'afanyen, insaciables, a aconseguir rendes exorbitants


Aquell tro autoritari que semblava ser Paco Álvarez Cascos no va tenir no obstant açò
empatxe algun a rendir tant el Ministeri de Foment com l'empresa pública AENA (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria) als controladors aeris. Encara que hem de reconèixer que el greu desistiment de competències de Cascos venia ja incoada pel seu predecessor en Foment, Rafael Arias Salgado, iniciador en el seu moment d'una estranya operació de outsourcing progressivament ampliada. Sota aqueixa pauta, les atribucions específiques, ministerials i empresarials es van ser resignant de manera gradual a favor dels propis afectats-beneficiats. En resum, que els controladors en lloc de quedar sotmesos a l'imperatiu d'aqueixes normes havien acabat apoderant-se de les mateixes i erigint-se en propietaris de la funció de servei públic que els incumbia en l'espai aeri. Estàvem així davant un cas paradigmàtic de "la llei de caça feta pel conill".

Els controladors aeris cristal·litzen en aqueix sistema ben conegut que fonamenta la crescuda dels privilegis en el prestigi d'una escassetat cercada i sostinguda a totes passades. Per açò, tracten primer d'assegurar-se la impossibilitat de ser rellevats. Llavors, una vegada que se saben imprescindibles, s'afanyen, insaciables, a derivar d'ací una renda de situació, cada vegada més exorbitant. Estem davant una tendència universal, la de traure avantatge del monopoli, que succeeix o s'intenta en molts altres àmbits. Per exemple, anant-nos a una altra galàxia, en el mai ben ponderat cos de Registradors de la Propietat, que ha aconseguit també posar al seu nom la funció pública registral i convertir-la en un negoci privat de la seua Corporació professional.

Més senzill tal vegada per als majors seria recordar que l'escassetat com a bandera, el numerus clausus com a garantia maltusiana de rellevància corporativa, va ser norma durant dècades en les Escoles Tècniques Superiors d'Enginyeria i Arquitectura. Però la seua escassetat no va ser garantia d'excel·lència.

En tot cas, l'abandó dels seus llocs de treball que van fer els controladors, desconnectant i tancant amb clau perquè tampoc ningú poguera rellevar-los, configura una conducta d'absoluta irresponsabilitat, salvatge, sense precedents, la gravetat dels quals en forma alguna pot dissimular-se. És com si els bombers anomenats a intervenir es negaren i s'anaren a casa amb les claus dels cotxes contra incendis.

El Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que porta anys a la recerca de com alliberar-se i com alliberar-nos del xantatge reiterat al fet que ens ve sotmetent aquest col·lectiu extorsionador, ha reaccionat de forma exemplar, en termes de gradualidad i proporcionalitat inatacables, mitjançant l'aplicació de les lleis que permeten traspassar la Navegació Aèria a l'Exèrcit de l'Aire i la mobilització del personal civil al seu servei. A més, per a assegurar-se l'automatisme de l'obediència ha procedit a la declaració de l'estat d'alarma, conforme a l'article 116 de la Constitució. Ben fet. Les Forces Armades -que durant tant temps van formar part de l'amenaça nacional amb l'encomana de tenir-nos "lligats i ben lligats i exclosos de les llibertats"- han reaparegut per a ser nostra Defensa i desnuar el xantatge dels controladors.

Venir ara a invertir la càrrega de la prova i emplaçar al Govern és grotesc, un gènere que domina Mariano Rajoy, a qui vam veure a Lanzarote pronunciar-se com si fóra un mer turista, o Esteban González Pons, embravit amb l'avantatge de les enquestes on ara com ara grandàries errors manquen de reflex algun. Atents.

Miguel Ángel Aguilar. Grupo PRISA

ARTICLE D'OPINIÓ: 6 de desembre: Dia de la Constitució

Contava jo el divendres la Constitució Espanyola a setanta cinc xiquets de cinc anys al col.legi Alfàndec de Tavernes. Quina alegria al final dels trenta cinc minuts cantant aniversari feliç, - trenta dos anys - contant cada dret constitucional amb un conte i com la meua filla anava CONSTITUCIÓ arreplegant-ho en un text aceptat per tots. Al final com toca els alumnes cantavem un canon d'instruments musicals i feiem entre tots un concert. En fi, eixos dies que hauriem de pagar per ensenyar a les persones.

El dia anterior tancavem un cicle a Simat sobre la democràcia espanyola, es deia la Transició amb una conversa al sopar de Llar dels Jubilats de Simat amb el professor de la Universitat de Sevilla, Julio Ponce, i el fotògraf Francisco Teodoro, vaja carrets de fotos que deixarà per a la història de la Valldigna, sobre la llibertat actual per poder parlar de la Constitució en definitiva, si va ser imposada per l'esquerra o bé va ser un acord inacabat de la dreta espanyola en forma de l'estat hibrid del franquisme. En fi un luxe que poques vagades podem gaudir en un sopar.

Però em trobava preocupat. No entenia el perquè de la no assistència del president espanyol Rodriguez Zapatero a la cimera dels països Iberoamericans. Si estava clar que estava el rei, per a dir el "càllate" a qui corresponguera, però que passava en Espanyaa, en aquest país que em permetia gaudir de la conversa en un sopar i disfrutar d'una lliçó amb xiquets i xiquetes de cinc anys vestit de pare de la patria i el pastis dels trenta dos anys de Constitució.

Es corregué la veu als periòdics que els mercats anaven a atacar a Espanya, ja que ho feien segosn jo podia observar aquells països que tenien govern socialista, Grècia, Portugal i Espanya, o bé coal.lició amb esquerres com el cas d'Irlanda. I no m'acabava de convencer. Fins que vaig entendre el tema de la vaga dels controladors, i perdoneu però vaig recordar a Kisinguer i el boicot dels camions a Xile, i la caiguda d'Allende. Tot i que el president espanyol ha quedat lluny d'aquesta figura, em referesc a Allende.

Però que hi havia una conspiració, donava tota la impressió. El rei i el president a Argentina, el cap de l'oposició a Lanzarote, on desterraven antigament els intelectuals, I més de dues-centes mil persones segrestades als aeroports espanyols de forma caòtica. El dissabte em desdejunava en que els militars prenien els aeroports, els fiscals actuaven d'ofici contra els segrestadors d'il.lusions de cinc dies de pont. I dic jo, podran actuar contra la gent que sabia el que anava a passar i no va fer res?.

El el diumenge em despertava amb les paraules del president de facte, persona que parla molt clar, per tant portaveu, vicepresident primer del govern, sr Rubalcaba, que havia estat la setmana més dura de la seua vida. Això ho deia el ministre de l'interior. No em diran vostés que no hi havia marro polític i no podem esperar a Wikileaks. Necessitem que ens expliquen que ha passat, qui ha estat el responsable colpista de la situació, i com a ciutadà,en el dia de la Constitució,saber qui estava darrere d'aquesta operació poc democràtica.

Un govern es tomba amb les eleccions. I ja esta bé de quan pitjor millor. No esta l'Estat Espanyol per a aquestes bromes de tan mal gust. El segle denou amb els pronunciaments ja fa més de cent deu anys que s'ha acabat. Visca la Democràcia en el dia festiu d'avui. Per cert, esta nit estaré sopant amb un empresari local que, a la xita callando, en els temps que corren, ha creat alguns llocs de treball a Tavernes.

Jaume Talens

SOCIETAT: Charlize Theron; "La meua mare va matar el meu pare"

BELLESA SUDAFRICANA

Més fotos de Charlize Theron - Enllaç

L'actriu ja va admetre que pateix desordre obsessiu-compulsiu arran de presenciar l'assassinat del seu progenitor

Fa temps, Charlize Theron va admetre que pateix desordre obsessiu-compulsiu arran de presenciar l'assassinat del seu pare per part de la seua mare quan només era una xiqueta. Ara, s'han aconseguit els documents policials en els quals l'actriu explica amb detall com va succeir l'incident.

Quan Charlize Theron comptava amb quinze anys, la seua mare va acabar amb la vida del seu pare per a protegir la vida d'ambdues. Charles Theron era un alcohòlic maltractador que feia la vida impossible a la seua dona i a la seua filla, i una nit es va presentar borratxo i armat amb intenció de matar-les.

Segons informen els documents policials obtinguts per National Enquirer, Charlize va afirmar que el seu pare va començar a colpejar la porta d'entrada a la seua casa, amenaçant amb acabar amb la vida de les dues. "El meu pare va dir que ens dispararia fins a la mort amb la seua escopeta", va declarar l'actriu.

"LA MEUA MARE VA DIR QUE TEMIA QUE ENS MATARA"

Mare i filla es van prendre de debò aquesta amenaça, i la dona va decidir protegir la vida d'ambdues costi el que costi. "La meua mare va dir que temia que ens matara. Tot seguit, vaig sentir una sèrie de trets. I llavors la vaig sentir cridar", va explicar Charlize.

Alarmada pel que sentia, l'actriu va acudir ràpidament al lloc on es trobava Gerda Theron. "La meua mare estava asseguda en una cantonada de l'habitació. Va sanglotar i em va dir: 'Charlize, li he disparat'".

En aqueix moment, la jove va mirar per la finestra i va presenciar aquesta imatge. "Vaig veure el cos del meu pare", va afirmar.

Per fortuna, la justícia sud-africana va reconèixer el dret a defensa pròpia d'ambdues, i no van ser van presentar càrrecs contra Gerda. Malgrat que poc després Charlize va començar una nova vida que la va portar a Hollywood, a dia d'avui encara ha de bregar amb les seqüeles de l'ocorregut.

Boicot Valldignenc a Canal 9

3er dia consecutiu sense veure les "agradables" emissions de Canal 9 a La Valldigna

Paradoxes de la vida, sembla que a La Valldigna hem montat un boicot cap a la Televisió Privada del PP Valencià (Alias Canal 9). Des de fa 3 dies, no es poden veure en emissió digital pel repetidor de La Valldigna les emissions de tots els Canals de la autonòmica valenciana més una altra emissora, també amb remarcat caràcter plural, progressista i "roig" com és Popular Televisión.

Ara bé, no sabem si és que ja comença la debacle de Canal 9 en general i que ja no poden pagar ni als centres emisors, o és que alguna ànima caritativa ens regala uns dies de descans del NO-DO per excel·lència del Segle XXI.

Perquè a La Valldigna, sóm DIFERENTS, i tot i tindre un PP a Tavernes amb domini de tota la vall, que en el seu dia es va manifestar a favor de TV3, ara potser, pegue un pas endavant i siga qui estiga al darrere del boicot a Canal 9 (.)sic

En resum, ara els valldignencs tenim uns dies de treva, per a depurar els nostres cervells (...o serveis?) i desconectar de la "mare" Canal 9. Tan sols ens queda resar per a que almenys diumenge pugam veure L´ALQUERIA BLAVA (...o era Blanca?).

(Remès a La Cotorra per anònim signant baix el seudònim: "Joan Ficòs")

La CAM signa la seua defunció com a caixa d'estalvis valenciana enmig del silenci

AMB MEMBRES O SENSE ELLS, EL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ DE LA CAM JA NO PINTA RES.

L'aprovació dimarts de la cessió de poders al SIP per part del Consell d'Administració de la CAM, que va significar la desaparició de la caixa com a entitat valenciana, i a un altre nivell i mig termini, la pèrdua de molts llocs de treball, ha sigut rebuda amb total passivitat per part dels partits polítics amb major representació en les Corts.

Gerardo Camps compareixia ahir en roda de premsa per a anunciar la venda —a partir de hui— de bons de deute públic valencià a particulars per valor de 1.000 milions d'euros (ampliables a 1.500); uns bons que els ciutadans podran adquirir mitjançant una emissió coordinada per La Caixa. Açò darrer, que una caixa catalana siga l'encarregada de gestionar el deute emés per la Generalitat Valenciana, hauria sigut, fa tan sols uns quants anys —i més si ho haguera dut a terme un govern d'esquerres—, motiu d'escàndol; però ahir no va haver-hi cap reacció en este sentit. El motiu? Pot ser que el fet que governe el PP en siga un, però el definitiu és distint: no hi ha un altre remei. Perquè si descomptem la xicoteta Caixa Ontinyent, ja no queden caixes valencianes.

L'alegria de Gerardo Camps contrastava amb les cares de preocupació de centenars d'empleats de la caixa que fins despús-ahir tenia el centre de comandament a Alacant. "Hi ha molta inquietud" comentaven a l'Informatiu diversos treballadors de la CAM, després d'haver assistit a l'accelerat desmantellament de l'entitat absorbida en el SIP que lidera Cajastur. Un desmantellament que s'ha desenvolupat sense que el consell d'administració de la caixa alacantina haja aconseguit arrancar cap compromís que oferisca unes garanties sòlides als seus empleats que no perdran els seus llocs de treball.


Per molt que els empleats patisquen pels seus llocs de treball, si ara hi ha uns treballadors que ja no serveixen per res, són els vint membres d'un consell d'administració sense competències

"No s'ha aconseguit res, i que hui —per ahir— ningú mostre la més lleugera preocupació pel futur de centenars de treballadors, resulta descoratjador", confessava un empleat de la caixa a este diari, sorprés que la signatura definitiva de la cessió de poders al SIP amb l'aprovació del Consell d'Administració de Caixa del Mediterrani, haja passat públicament desapercebuda. Una de les respostes per a justificar este silenci ens l’oferia el delegat a la Comunitat Valenciana del diari econòmic El Economista, Javier Alfonso, quan assegurava que la signatura d'esta acta de defunció de la CAM com a caixa valenciana "no ha sorprés a ningú" dels que han seguit el procés: "Ja quan es va signar el SIP, la mort estava anunciada, i l'única cosa que s'ha fet ha sigut dosificar cada pas."

I els passos han sigut durs. Tant, que el que semblava un mal "negoci" en el projecte de SIP inicial va anar empitjorant a mesura que s'arribava al contracte definitiu, la qual cosa va generar moltes suspicàcies entre els empleats de la caixa alacantina respecte al seu consell d'administració. Alfonso, no obstant açò, resta veracitat a estes sospites: "El consell ha tingut molta més dignitat de la que es diu, i almenys en dues ocasions va rebutjar el que se'ls oferia, però al final sempre es van vore obligats a claudicar, perquè si no acceptaven les condicions l'altre camí era la intervenció. D'eixa manera, almenys temporalment, han conservat la cadira i les dietes".

Malgrat tot, la situació dels consellers després de l'aprovació definitiva del SIP no és gens còmoda. I és que, per molt que els empleats patisquen pels seus llocs de treball, si ara hi ha uns treballadors que ja no serveixen per res, són els vint membres d'un consell d'administració sense competències. Perquè, encara que amb el contracte definitiu aprovat es contemple que l'obra social de la caixa se seguirà portant des d'Alacant, fins i tot el pressupost amb què esta puga comptar es decidirà a Madrid, i Alacant solament decidirà el repartiment d'eixe muntant. Molt poc treball per a empleats amb sous massa elevats.

PSOE i PP, com si res
La pèrdua de la CAM com a caixa valenciana ha sigut un dur colp per al teixit econòmic territorial, però la culminació dimarts passat del procés no va despertar ni un comentari per part de cap representant dels dos partits amb major nombre de representants en les Corts Valencianes. Des de Compromís i Esquerra Unida, en canvi, no es mantenia una actitud tan serena enfront de la pèrdua. "Zapatero i Rajoy, en l'única cosa que han estat d'acord ha sigut a reduir l'estat de les autonomies i desmantellar el sistema de caixes, fins a deixar-lo en dos grans grups; un que gira en l'òrbita socialista, que seria aquest que lidera Cajastur, i un altre que encapçala Caja Madrid i que ha absorbit Bancaja, i que gira al voltant del PP", apuntava ahir a l'Informatiu Enric Morera. Alhora, lamentava que estos moviments "faran que no solament es ressenta l'economia productiva valenciana i les finances de la Generalitat", la qual cosa dóna, al seu entendre, "bon compte de la política dels dos grans partits que ara mouen la política valenciana, que són incapaces de defensar els interessos valencians".

"És un desastre" apuntava per la seua banda el diputat d'EU Lluís Torró, que incidia en el fet que el seu grup valorava "molt negativament" esta pèrdua. "Per a nosaltres", assenyalava a l'Informatiu, "les caixes haurien de tenir una vocació territorial i ser entitats amb una vocació pública que mai superaren el territori físic de les comunitats autònomes. Tot açò, en canvi, no és més que el primer pas cap a la seua privatització; i el que és pitjor, encara que es diga i es pretenguera el contrari, no ha significat la despolitizació de les entitats".

Rus protagonitza un nou acte de censura en impedir l'obra 'Corrüptia' a Xàtiva

L’equip de l’alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València ha vetat la representació de l’obra satírica “Corrüptia: una regió de l’est” a la capital de la Costera. Davant la impossibilitat d’oferir la peça al municipi, la companyia l’Enjòlit actuarà al Teatre-Cine Goya de l’Olleria els dies 11 i 12 de desembre.

Encara que se suposa que estem en temps democràtics, la censura arriba de nou Xàtiva, amb la negativa del seu alcalde, Alfonso Rus, a que l’obra Corrüptia: una regió de l’est, de la companyia Teatre de l’Enjòlit, es represente al Gran Teatre de la ciutat. El motiu d’esta nova prohibició és que la peça -escrita pel periodista xativí de Canal 9, Josep Lluís Fitó- inclou una clara crítica social que parodia la corrupció política a la Comunitat.

Des de la companyia teatral encarregada del muntatge, el xativí Elies Barberà declarava a l’Informatiu que “l’equip ha rebut la notícia amb una tristor molt gran”, tot i que, “després de les experiències de Rus amb Xavi Castillo, Raimon i la Unió de Periodistes, este vet no ha sorprés ningú”. Segons va relatar l’actor, fa uns mesos, l’empresa Ulleye es va posar en contacte amb el consistori de la localitat costera per llogar el teatre i representar-hi “Corrüptia”. El director de l’empresa -Antoni López- va ser l’encarregat de gestionar-ne els tràmits. López va parlar personalment amb Armando Vila –director del Gran Teatre de Xàtiva-, qui va consultar l’agenda d’actuacions del recinte i li va assegurar que l’espai estava lliure els dies 11 i 18 de desembre, tot i que una comissió fallera del municipi tenia preferència a l’hora de triar una d’estes dates per a la seua representació anual. Finalment, la comissió va escollir el dia 18 i Ulleye va reservar l’11 per a l’obra de Teatre l’Enjòlit.

Tot quedava pendent del fet que l’empresa presentara una instància en el consistori i aportara uns 1.300 euros a les arques públiques en concepte de lloguer de l’espai. L’endemà, l’ajuntament es va posar en contacte amb López per comentar-li que abans de tancar l’acord havia de parlar amb el regidor d’Educació i Teatre (Ramón Vila), alhora que va sol·licitar a Ulleye que li enviara un document amb la sinopsi de l’obra. “Quan ja havíem escollit una de les dues dates que ens proposaren, ens digueren que la nostra representació era incompatible amb el calendari faller”, va manifestar Elies Barberà. Després d’escoltar eixa resposta, Antoni López es va posar de nou en contacte amb el consistori per sol·licitar una còpia per escrit del trencament de l’acord.


Antoni López es va mostrar ahir molt dolgut per esta situació, la qual, segons ell, és només una nova mostra de la “mediocritat de l’equip de Rus”

El director d’Ulleye va rebre el document tres dies més tard i -per a sorpresa seua- el regidor havia modificat l’argument per a la denegació. “El problema ja no era el calendari faller, ara era que la companyia resident de dansa necessitava el Gran Teatre eixe dia per assajar”, va declarar López a l’Informatiu. “Per això –va continuar-, vaig consultar diferents fonts i vaig esbrinar que, segons recollia el conveni signat entre l’ajuntament i el grup de dansa, els actes que inclouen el pagament de taxes –com, per exemple, la representació de “Corrüptia”- tenen preferència a l’hora de reservar l’espai. I més encara si, com en el nostre cas, l’altra empresa envia una instància abans que el grup de dansa sol·licite assajar al recinte”.

Després de totes estes traves, Ramón Vila va prometre a Ulleye que Teatre l’Enjòlit podrà actuar a Xàtiva el proper mes de febrer, però l’empresa no s’ho acaba de creure. Antoni López es va mostrar ahir molt dolgut per esta situació, la qual, segons ell, és només una nova mostra de la “mediocritat de l’equip de Rus”. Un dirigent que, al seu parer, és “especialista en coartar la llibertat d’expressió de tot aquell que no pensa com ell”.

Una situació que no ve de nou
Entre els anys 2004 i 2008, l’ajuntament de la capital de la Costera -ja dirigit pel popular Alfonso Rus- va impedir que Pot de Plom actuara a la localitat. L’alcalde del municipi va basar la seua decisió en la imitació que l’humorista Xavi Castillo -el director de la companyia alcoiana- havia fet del Papa Joan Pau II durant la presentació de l’espectacle Con la Iglesia hemos topao! L'heretge de Xàtiva i altres històries, al Gran Teatre de la ciutat. D’altra banda, al mes de març de 2010, el també president de la Diputació de València va censurar les imatges que il·lustraven el cas Gürtel a l’exposició “Fragments d’un any” que la Unió de Periodistes Valencians havia penjat al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM). Un mes després, el PP de Xàtiva va rebutjar una proposta del PSPV -també amb el suport del Bloc- en la qual l’oposició demanava a l’equip de govern que atorgara al cantautor local Raimon la Medalla d’Or del municipi i que promoguera la celebració dels 50 anys del tema “Al vent”.

Respecte a este nou acte de censura, el portaveu del PSPV a l'ajuntament de Xàtiva -Roger Cerdà- declarava que, amb esta decisió, “el PP d'Alfonso Rus demostra que té draps bruts que amagar”. A més a més, el mateix Cerdà va manifestar que “és molt preocupant que esta conducta sempre vinga del PP i vinga sempre de Rus”. El portaveu socialista va lamentar especialment que “la censura s'aplique sobre artistes de Xàtiva”, com Raimon, Fitó o Elies Barberà, un dels actors que encapçala l’elenc de “Corrüptia”. “El PP no vol mirar-se a l'espill perquè no li agrada el que veu” -va apuntar Cerdà-, “per això, vol evitar que es representen obres d’este tipus, i per això també intenta amagar manifestacions com les del popular Vicent Parra, que reconeix que els consellers del PP són un ‘grapat d'inútils’”. Finalment, el candidat socialista va concloure que “Xàtiva ha de tindre una cultura lliure que no estiga sotmesa a la censura política”, perquè “la llibertat d'expressió és fonamental per una democràcia sana, i mentre es permeta que el PP tinga esta conducta censora, la democràcia sempre estarà patint”.