* Canal 9, la televisió de la Comunitat Valenciana, posseeix una plantilla
de 1.800 treballadors, més que Antena 3, Telecinco i La Sexta junts, i
un deute de 1.200 milions d'euros
* Té el pitjor índex d'audiència entre els grans canals autonòmics, junt amb Telemadrid
I ara qui paga açò?
Què fem amb açò?
I ara qui paga açò?
Què fem amb açò?
Val que en la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), també coneguda com a
Canal 9, treballen 1.800 persones, més gent que en Telecinco, Antena 3 i
la Sexta junts, més personal que en Canal Sur (1.680 empleats) o
Telemadrid (1.200). Val que una plantilla tan àmplia en una comunitat
governada pel PP no haja pogut destapar una sola exclusiva sobre el cas
Gurtel. Val que l'audiència d'octubre se situe en un 5,8%, la més baixa
dels grans canals autonòmics al costat de Telemadrid. I que vaja caent
en picat: 11,9% en 2009 i un 8% en el mateix mes de l'any anterior. (Per
a alguns sindicats de la companyia pública, com a Intersindical aqueix
descens es deu a la pèrdua de credibilitat que s'ha instal.lat per el
“no seguiment” del Cas Gurtel. La direcció de l'empresa, no obstant açò,
creu que es va informar de forma equànime i atribueix la caiguda a
l'eclosió dels canals de Televisió Digital Terrestre (TDT) i al poc
pressupost que tenen per a fer una graella de qualitat).
Prosseguim: val
que segons un informe elaborat per Hisenda a petició del jutge Antonio
Pedreira, el canal gastara a cobrir la visita del Papa a València en
2006 quasi 15 milions d'euros (14.713.940,75). Val que Canal 9 comprara
l'any passat els drets de la Fórmula 1 per una xifra que la direcció es
nega a desvetlar i retransmeta les carreres a la mateixa hora en què es
pot veure per la Sexta. Val que l'ens tinga un deute d´uns 1.099 milions d'euros als
bancs i cent milions als seus proveïdors. I que les companyies que li
presten servei tarden a cobrar dos anys. Val. Però… fins a quan pot
perllongar-se una situació així?
Els primers que asseguren voler canviar-la són els seus propis gestors. “Tenim una plantilla ciclópea, però a l'hora de la veritat, costa fer programes de producció pròpia”, indica un directiu que sol·licita l'anonimat. “Hi ha un munt de gent que ocupa oficis que ja no existeixen, com els muntadors de magneto, que és com si en un periòdic tingueres linotipistes. I com no es volen reconvertir, has de contractar a gent. Entre els torns, les baixes per malaltia i els moscosos (dies de lliure disposició), ens resulta molt difícil disposar d'un equip estable de 35 persones per a muntar un programa. Les baixes justificades ens costen quatre milions d'euros a l'any, quasi un 5% dels 97 milions que ens assigna la Generalitat com a pressupost. Tenim xifres d'absentisme de fins al 14%, que solen coincidir amb les vacances escolars de juny, el pont de la Constitució, la Setmana Santa. Ací s'ha comprat la pau social amb convenis col·lectius molt bons. Ha sigut culpa dels directius, els sindicats i els gerents. No hi ha cap responsable, però ho són tots en general. Mentre hi ha hagut diners, no passava gens, però ara…”.
Canal 9 va comprar en 2010 els drets de la Fórmula 1 per una xifra que l'adreça es nega a desvetlar
Després de deu entrevistes efectuades el dijous en el Mercat Central solament dues persones van mostrar una opinió favorable al Canal 9. Un ciutadà deia: “Han confós la cultura valenciana amb el xaró”. Un altre va lamentar que s'use principalment per a difondre “propaganda institucional”. Una cambra assumia i justificava la suposada parcialitat –“Si ací mana el PP és lògic que tinga la seua influència en la tele” –, encara que es queixava de la “barreja de valencià i català” que s'empra en el canal. I diverses persones es van queixar del cost que implica. La direcció, no obstant açò, sosté que en els últims dos anys ha aplicat una “economia de guerra” mitjançant la qual ha retallat despeses en un 40%. “Hem estalviat de tot, menys en personal: fotocopiadores, cotxes, telèfons, mòbils… I, sobretot, en continguts. Però la despesa en nòmines ocupa el 85% del nostre pressupost. I avui dia, una empresa que gaste en personal més del 25% comença a tenir problemes”, assenyala José López Jaraba, director de Canal 9.
El candidat presidencial del PP, Mariano Rajoy, ha promès aquesta setmana promoure una llei per a privatitzar canals autonòmics. Però ni els sindicats consultats ni la direcció de l'empresa creuen que açò vaja a ser. Primer, perquè no seria rendible. I segon, perquè dubten que cap de les autonomies històriques vaja a desprendre's de les seues teles. Però, encara que no s'arribe a la privatització, els treballadors temen un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERE) després de les eleccions generals. “El problema és que el ERE no seria la pitjor notícia de totes”, explica Jaume Muñoz, membre del comitè d'empresa per l'organització Intersindical. “Perquè el ERE ens permetria negociar. Però el que temem és que vulguen fer un sedàs i es vulguen llevar d'al mig als crítics”. I amb aquesta declaració entrem de ple en la idiosincràsia de Canal 9: “Ací”, continua Muñoz, “les coses s'han fet com en altres llocs, però al brut. Fins fa poc teníem un secretari general, Vicente Sanz, que era el que veritablement feia i desfeia en la tele. Havia sigut antic president provincial del PP a València. I el van tirar en 1994 del lloc polític quan es van difondre unes converses en les quals deia que ell estava en política per a forrar-se. D'allí ho van posar de mandamás en la tele fins que ara el van haver d'acomiadar després de ser acusat per tres treballadores d'assetjament sexual. Però durant tots aquests anys ha contractat a qui ell va voler i amb el sou que va voler. De tal forma que el sindicat majoritari fins a aquesta setmana en què hi ha hagut eleccions era un, l'ÚS, en el qual ell confeccionava les llistes. Per açò temem que ara facen un sedàs selectiu”.
“Tenim una plantilla ciclópea, però costa fer programes de producció pròpia”,
indica un directiu
El destral arribarà. L'única cosa que no se sap és quan, amb quina força ni a quanta gent va a afectar. Però ni els treballadors més optimistes es plantegen que no vaja a haver-hi acomiadaments. Per als directius de Canal 9 la solució estaria en una paraula que en boca d'ells adquireix poders quasi màgics: la “externalització” de serveis. “Així es competeix avui dia”, indica un membre de cúpula de Canal 9. “Per açò Tele 5 pot permetre's tenir solament 400 empleats. Perquè la productora Atlas treballa per a ells. Aqueix és el model que regeix també a Balears, Canàries o Aragó, on tenen externalitzats fins als informatius. És com si en el teu periòdic els fotògrafs pertangueren a una altra empresa, com Prosegur. Ací els informatius seguiríem fent-los nosaltres, però la major part dels serveis, com el departament de publicitat, ho contractaríem fora. La gent confon externalització amb privatització i no és el mateix”.
Amb l´externalització la direcció assegura que pagaria “fins a quatre vegades menys” pel mateix servei. Però la plantilla perdria bona part del seu poder adquisitiu. El sindicalista Jaume Muñoz, no obstant açò, pensa que ja queda molt poc per externalitzar en Canal 9 i que el que cal fer és administrar bé els recursos propis. Llavors, si ja hi ha gran part del treball que es contracta a altres empreses com ocupen el seu temps laboral els 1.800 empleats? “És un tema delicat”, assumeix Muñoz. “Els professionals de Canal 9 són els millors. Però hi ha una incompetència manifesta per part dels càrrecs per a assignar tasques. Per exemple, han contractat a la tertuliana de la Sénia Isabel Durán per a moderar un programa de debat. I també s'han portat a Fernando Quintela, que venia de dirigir Intereconomía. Aqueixos diners es podia haver estalviat emprant a la nostra gent”.
Els sindicats, per descomptat, creuen que és possible i necessària una televisió pública ben gestionada. El director de Canal 9, també ho veu així. Però indica que cal modificar un model “obsolet”. “La solució no la tenim els gestors, sinó els partits polítics de la Comunitat”, assenyala López Jaraba. “Ells són els qui han d'arribar a un acord, com acaben de fer a Galícia, per a aprovar una llei que permeta modernitzar-nos i finançar-nos de forma apropiada”.
Mentrestant, a esperar. Els valencians podran matar el temps d'incertesa veient els debats moderats per Isabel Durán o les carreres de Fórmula 1 retransmeses a la mateixa hora que La Sexta.
Els primers que asseguren voler canviar-la són els seus propis gestors. “Tenim una plantilla ciclópea, però a l'hora de la veritat, costa fer programes de producció pròpia”, indica un directiu que sol·licita l'anonimat. “Hi ha un munt de gent que ocupa oficis que ja no existeixen, com els muntadors de magneto, que és com si en un periòdic tingueres linotipistes. I com no es volen reconvertir, has de contractar a gent. Entre els torns, les baixes per malaltia i els moscosos (dies de lliure disposició), ens resulta molt difícil disposar d'un equip estable de 35 persones per a muntar un programa. Les baixes justificades ens costen quatre milions d'euros a l'any, quasi un 5% dels 97 milions que ens assigna la Generalitat com a pressupost. Tenim xifres d'absentisme de fins al 14%, que solen coincidir amb les vacances escolars de juny, el pont de la Constitució, la Setmana Santa. Ací s'ha comprat la pau social amb convenis col·lectius molt bons. Ha sigut culpa dels directius, els sindicats i els gerents. No hi ha cap responsable, però ho són tots en general. Mentre hi ha hagut diners, no passava gens, però ara…”.
Canal 9 va comprar en 2010 els drets de la Fórmula 1 per una xifra que l'adreça es nega a desvetlar
Després de deu entrevistes efectuades el dijous en el Mercat Central solament dues persones van mostrar una opinió favorable al Canal 9. Un ciutadà deia: “Han confós la cultura valenciana amb el xaró”. Un altre va lamentar que s'use principalment per a difondre “propaganda institucional”. Una cambra assumia i justificava la suposada parcialitat –“Si ací mana el PP és lògic que tinga la seua influència en la tele” –, encara que es queixava de la “barreja de valencià i català” que s'empra en el canal. I diverses persones es van queixar del cost que implica. La direcció, no obstant açò, sosté que en els últims dos anys ha aplicat una “economia de guerra” mitjançant la qual ha retallat despeses en un 40%. “Hem estalviat de tot, menys en personal: fotocopiadores, cotxes, telèfons, mòbils… I, sobretot, en continguts. Però la despesa en nòmines ocupa el 85% del nostre pressupost. I avui dia, una empresa que gaste en personal més del 25% comença a tenir problemes”, assenyala José López Jaraba, director de Canal 9.
El candidat presidencial del PP, Mariano Rajoy, ha promès aquesta setmana promoure una llei per a privatitzar canals autonòmics. Però ni els sindicats consultats ni la direcció de l'empresa creuen que açò vaja a ser. Primer, perquè no seria rendible. I segon, perquè dubten que cap de les autonomies històriques vaja a desprendre's de les seues teles. Però, encara que no s'arribe a la privatització, els treballadors temen un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERE) després de les eleccions generals. “El problema és que el ERE no seria la pitjor notícia de totes”, explica Jaume Muñoz, membre del comitè d'empresa per l'organització Intersindical. “Perquè el ERE ens permetria negociar. Però el que temem és que vulguen fer un sedàs i es vulguen llevar d'al mig als crítics”. I amb aquesta declaració entrem de ple en la idiosincràsia de Canal 9: “Ací”, continua Muñoz, “les coses s'han fet com en altres llocs, però al brut. Fins fa poc teníem un secretari general, Vicente Sanz, que era el que veritablement feia i desfeia en la tele. Havia sigut antic president provincial del PP a València. I el van tirar en 1994 del lloc polític quan es van difondre unes converses en les quals deia que ell estava en política per a forrar-se. D'allí ho van posar de mandamás en la tele fins que ara el van haver d'acomiadar després de ser acusat per tres treballadores d'assetjament sexual. Però durant tots aquests anys ha contractat a qui ell va voler i amb el sou que va voler. De tal forma que el sindicat majoritari fins a aquesta setmana en què hi ha hagut eleccions era un, l'ÚS, en el qual ell confeccionava les llistes. Per açò temem que ara facen un sedàs selectiu”.
“Tenim una plantilla ciclópea, però costa fer programes de producció pròpia”,
indica un directiu
El destral arribarà. L'única cosa que no se sap és quan, amb quina força ni a quanta gent va a afectar. Però ni els treballadors més optimistes es plantegen que no vaja a haver-hi acomiadaments. Per als directius de Canal 9 la solució estaria en una paraula que en boca d'ells adquireix poders quasi màgics: la “externalització” de serveis. “Així es competeix avui dia”, indica un membre de cúpula de Canal 9. “Per açò Tele 5 pot permetre's tenir solament 400 empleats. Perquè la productora Atlas treballa per a ells. Aqueix és el model que regeix també a Balears, Canàries o Aragó, on tenen externalitzats fins als informatius. És com si en el teu periòdic els fotògrafs pertangueren a una altra empresa, com Prosegur. Ací els informatius seguiríem fent-los nosaltres, però la major part dels serveis, com el departament de publicitat, ho contractaríem fora. La gent confon externalització amb privatització i no és el mateix”.
Amb l´externalització la direcció assegura que pagaria “fins a quatre vegades menys” pel mateix servei. Però la plantilla perdria bona part del seu poder adquisitiu. El sindicalista Jaume Muñoz, no obstant açò, pensa que ja queda molt poc per externalitzar en Canal 9 i que el que cal fer és administrar bé els recursos propis. Llavors, si ja hi ha gran part del treball que es contracta a altres empreses com ocupen el seu temps laboral els 1.800 empleats? “És un tema delicat”, assumeix Muñoz. “Els professionals de Canal 9 són els millors. Però hi ha una incompetència manifesta per part dels càrrecs per a assignar tasques. Per exemple, han contractat a la tertuliana de la Sénia Isabel Durán per a moderar un programa de debat. I també s'han portat a Fernando Quintela, que venia de dirigir Intereconomía. Aqueixos diners es podia haver estalviat emprant a la nostra gent”.
Els sindicats, per descomptat, creuen que és possible i necessària una televisió pública ben gestionada. El director de Canal 9, també ho veu així. Però indica que cal modificar un model “obsolet”. “La solució no la tenim els gestors, sinó els partits polítics de la Comunitat”, assenyala López Jaraba. “Ells són els qui han d'arribar a un acord, com acaben de fer a Galícia, per a aprovar una llei que permeta modernitzar-nos i finançar-nos de forma apropiada”.
Mentrestant, a esperar. Els valencians podran matar el temps d'incertesa veient els debats moderats per Isabel Durán o les carreres de Fórmula 1 retransmeses a la mateixa hora que La Sexta.
