dissabte, 13 de febrer del 2016
L'AJUNTAMENT AL WHATSAPP
divendres, 5 de febrer del 2016
VICENT RIBERA ES REUNEIX PER IMPULSAR EL DIA DE LA VALLDIGNA I EL CICLE DE CONFERÈNCIES " LES RUTES DE LA XARA"
La diputada de Turisme, Pilar Moncho, ha rebut al president de la Mancomunitat de la Valldigna, Vicent Ribera, per a tractar temes relacionats amb el turisme de la zona.
En el transcurs de la reunió el president de la Mancomunitat ha explicat que estan interessats en potenciar dos iniciatives turístiques que fomenten el turisme de la zona. Concretament, se celebrarà el Dia de la Valldigna i el cicle de conferències "Les rutes de la Xara".
La diputada Moncho ha transmés a Vicent Ribera la seua disposició per a col·laborar amb la Mancomunitat i "recolzar les activitats de desenvolupament del turisme d'interior per a l'impuls econòmic de la zona".
A més, Pilar Moncho ha anunciat al president de la Mancomunitat la pròxima publicació d'unes bases per a participar en el nou programa de subvencions que "financiarán les distintes iniciatives turístiques.
L'IES LA VALLDIGNA CELEBRA LA SEUA I CURSA SOLIDÀRIA
El Professorat i l’AMPA de l’IES la Valldigna, per tal de celebrar el DIA ESCOLAR DE LA NO VIOLÈNCIA I LA PAU, va realitzar el divendres 29 de gener una CURSA SOLIDÀRIA pels carrers de Tavernes. El propòsit era aprofitar la celebració d’aquest dia per a reforçar l’educació en valors de l’alumnat. En aquest sentit es va pensar que el centre ajudara econòmicament a alguna de les associacions sense ànim de lucre que treballen als nostres pobles, organitzant una cursa solidària i no competitiva en la que els participants aportaren el seu donatiu.
Al patí de l'IES es realitzaren a més actuacions musicals i una demostració de Zumba a càrrec de Williams de La Factoria Pàdel.
El resultat es va plasmar en la mobilització de més de 400 persones i en la recollida de més de 1600 euros que seran donats a ACUDE, associació sense ànim de lucre que ajuda a les persones majors, oferint-los companyia i estima. L'IES agraeix especialment als Ajuntaments de Tavernes, Benifairó i Simat, a la Policia Local de Tavernes, a la Creu Roja, a Protecció Civil, a la Regiduria d’Esports de Tavernes i a tots els trenta quatre comerços col·laboradors el seu interés en aquesta iniciativa ja que sense la seua valuosa aportació no haguera sigut possible.
dimarts, 2 de febrer del 2016
Així ens van estafar amb el camp de gespa.
Els contractes relacionats amb el pla de gespa artificial que va posar en marxa la Diputació de València entre 2008 i 2015 per als camps de futbol municipals de la província eren, en la forma, perfectes. Almenys en aparença.
Es reconeix des del nou equip de Govern i ho deia el mateix Alfonso Rus, president de la Diputació en l'anterior legislatura, quan se li acusava d'irregularitats. «Els expedients estan en la Diputació a disposició de qui els vullga veure i estan niquelats».
Els contractes que eixien a licitació ja comptaven amb un sobrepreu per endavant, com ja van detectar diversos ajuntaments valencians que van optar per convertir el camp de futbol municipal, que era de terra, en pista de gespa, però al marge del projecte de la Diputació de València.
Eixos contractes comptaven amb una advertència que es feia a les empreses interessades a optar a realitzar l'actuació: no podien efectuar una baixa del preu licitat superior a un 10%.
Una vegada adjudicats i iniciats els treballs de conversió del terreny de joc, com alçar el rectangle, preparar els drenatges i col·locar diferents tipus de materials com a suport, es realitzava un modificats d'obra.
Els modificats es realitzen bé per a millorar un projecte, bé perquè sorgix una dificultat que cal reflectir administrativament. Eixes modificacions sempre comporten -el contrari seria una excepció- un increment de la inversió per a l'administració pública. Eixos modificats d'obres es resolien amb un increment de preu d'un 10%, encara que en realitat modificació hi havia més bé poca.
El projecte que es desenrotllava era el mateix. Els anteriors gestors de la Diputació van posar en marxa i van executar 64 projecte de camps de gespa, a una mitjana de mig milió d'euros cada u. En total, 32 milions d'euros gastats. El 10% d'eixe muntant, que és el percentatge que es considera que passaria a integrar la mossegada ascendix a 3,2 milions d'euros.
De moment, la investigació judicial s'ha centrat en els plans de gespa artificial, encara que també s'ha arreplegat documentació sobre els plans led.
Però en la Diputació, que ha estat a disposició de la Justícia des que el nou equip de govern va entrar el passat mes de juliol, estan a l'espera que la Fiscalia Anticorrupció i la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil els requerisquen una nova col·laboració. Però esta vegada l'objectiu, o almenys això és el que esperen fonts de la nova corporació provincial, és l'àrea provincial de carreteres. Un departament que primer va portar Enrique Crespo com a diputat i vicepresident i, després de la seua dimissió per la seua implicació en el 'cas Emarsa' a principis de 2012, ho va continuar gestionant Isidro Prieto.
dijous, 28 de gener del 2016
El "merder" del PP Valencià escampa per tota La Valldigna.
La seu de la Fundació Jaume II el Just, escorcollada per la Guàrdia Civil per ordre judicial. Es detecten milers d´irregularitats en la gestió de l´ex Gerent de l´ens Vicente Burgos (també detingut).
Presumptament la Fundació, creada per a conservar i dinamitzar el Monestir de Simat, era un cau de delinqüents que desviaven milionàries xifres de diners públics per enriquir-se personalment.
Al mateix temps, s´investiguen totes les inversions que es van fer de la Diputació de València amb els camps de pàdel, gespes artificials i llums LED (casualment tot això s´ha instal·lat a Simat).
QUI ÉS QUI DELS DETINGUTS DEL PP VALENCIÀ?
Entre els arrestats del "cas Imelsa" està l'expresident de la Diputació de València (2007-2015) i del PP provincial (2004-2015), Alfonso Rus, que ha sigut detingut en l'empresa familiar que té en el Polígon Industrial de Xàtiva, la seua localitat natal i de la qual va ser alcalde des de 1995 fins a 2015. Durant el matí, la Guàrdia Civil seguia registrant el domicili del ex- president del PP Valencià en presència seua i en companyia del Fiscal Anticorrupció. Va ser qui va nomenar a Marcos Benavent com a gerent de l'empresa pública de la Diputació de València Imelsa.
Un altre dels capturats en la batuda és Máximo Caturla, ex vicepresident
de la Diputació de València i ex secretari autonòmic d'Educació. El
sospitós també va ser delegat de l'empresa Construccions i
Infraestructures Educatives Societat Anònima (Ciegsa), depenent de la
Generalitat. Caturla, que estava considerat com a "mà dreta" de Rus, va
renunciar a tots els seus càrrecs (també era membre del consell
d'Administració en les empreses públiques Girsa, Egevasa i Imelsa) el
passat mes de maig, després que el PP acceptara la seua sol·licitud de
suspensió cautelar de militància i funcions. Llavors, es va incorporar a
l'empresa privada. En uns enregistraments apareixeria dialogant amb
Benavent sobre el cobrament de comissions per adjudicació de contractes.
Entre els arrestats en la batuda d'avui també es troba l ex alcalde de Montcada i ex vicepresident de la Diputació de València, Juan José Medina. Aquest formava part del nucli dur de Rus, tant en l'entitat provincial com en el partit, on fins avui mateix encara era responsable d'Organització. En l'actualitat era assessor del grup popular en la Diputació. També estava considerat, com Caturla, "mà dreta" de l'expresident del PP valencià.
Emilio Llopis, ex alcalde del Genovés, ex cap de gabinet d'Alfonso Rus
i actual assessor del grup municipal en la Diputació de València, també
figura entre els detinguts d'avui en la "Operació Taula". Sobre ell es
va difondre una suposada conversa seua amb Benavent en la qual es
parlaria d'obtenir diners d'un projecte urbanístic.
María José Alcón, ex Regidora de Cultura de l'Ajuntament de València al
costat de Rita Barberá i que en els últims temps, abans del relleu en
el govern municipal, també va ser assessora d'aquesta en l'Alcaldia, és
una altra de les arrestades en la batuda d'avui. Va ser suspesa de
militància al maig, després de conèixer-se uns enregistraments segons
les quals va cobrar suposadament comissions en 2005 i 2006 vinculades
amb la Mostra de València. Alcón també és l'esposa del que fóra vicealcalde de València, Alfonso Grau, processat en el cas Nóos.
Carmen
García Fuster, secretària del grup municipal del PP en l'Ajuntament de
València des de 1991, és una altra de les arrestades avui. Es tracta
d'una persona de confiança de la ex alcaldesa Rita Barberá. Durant la
batuda, la Guàrdia Civil ha registrat les instal·lacions del grup
municipal del PP en el consistori valencià des de mig matí.
L'exdiputat
del PP en les Corts valencianes i ex secretari autonòmic d'Educació
David Serra està, així mateix, entre els detinguts d'avui. L'exdiputat
està també imputat en el 'Cas Gürtel', en concret en la peça que
investiga el suposat finançament irregular del PP valencià.Vicente Burgos, ex marit de María José Alcón i ex gerent de la Fundació Jaume II El Just, també es troba entre els arrestats en la batuda contra la corrupció. Burgos és un històric del PP valencià, amic de joventut de Francisco Camps i Esteban González Pons, i un dels liquidadors de RTVV. També va ser nomenat cap del gabinet del Consell Jurídic Consultiu, càrrec que va tenir deixar per a entrar en la presó per l'impagament d'una multa.
dilluns, 25 de gener del 2016
Bé, ja toca. Article d´opinió de Bonaventura Casanova a La Veu PV
En algun moment cal dir prou, i per a
mi aquest moment és ara, i dic prou. Prou a les mentides, als relats
manipulats i desvergonyits i també a certs lideratges amb tics
messiànics com els d’Ada Colau, Mónica Oltra, Iniciativa (la d'allà dalt
i la d'ací baix), Podemos i tots els seus satèl·lits i palmífers. Els
problemes que planteja Podemos al conjunt de les esquerres
transformadores els podem resumir en: canviar ruptura democràtica per
simple reforma, el descrèdit de la democràcia, el seguidisme cec del
líder, la banalització del sofriment, la instrumentalització dels humils
i la desfeta de la diferència i del dret a l’autodeterminació com a
valor cultural i de progrés. Fins ara hem estat prou prudents en
analitzar el fenomen Podemos, però ja va sent hora que comencem a
treure-nos la galvana del damunt perquè ens estem jugant el País i la
possibilitat de protagonitzar un canvi des de l'esquerra.
Començarem pel darrer punt, Podemos actua com a eina uniformitzadora a nivell de l’estat espanyol i a nivell polític aniquilant les esquerres, des d'Izquierda Unida a les esquerres de les nacions oprimides. Amb la irrupció de Podemos de sobte Galícia perd la seva representació; la voluntat expressa de milions de catalans envers el seu desig d’independència queda aturat per un minso percentatge del 9% dels vots, els de Catalunya Sí Que És Pot, obtingut de la mà d’Ada Colau i amb un missatge força obscur, irrealitzable i mentint a tort i a dret, per a acabar sumant els seus vots als del no a la independència. Al País Valencià, de la mà de Mònica Oltra i Iniciativa del Poble Valencià, i mentint novament envers la creació d’un grup parlamentari valencià, i amb l’ajut inestimable per omissió d’una executiva del Bloc Nacionalista perduda en combat, aconsegueix que els millors resultat assolits mai per una força valencianista i d’esquerres a unes autonòmiques (18%), s’entregui amb les mans tenallades a un partit, Podemos, que havia tret un 11%, i li'n dóna 5, atenció 5 diputats al parlament espanyol, a la vegada i ja en plena festa de la mentida i la manipulació, gairebé els 2 diputats d’Iniciativa se’n van a Podemos, amb la qual cosa i ja per posar-li la guinda al pastís es carreguen Compromís, com ja han fet amb el Bloque Nacionalista Gallec, afortunadament açò últim no ha passat (de moment). Però, tot i ser important el fet nacional, hi ha encara 3 fets més greus.
La instrumentalització de les persones humils, ja el primer marxisme va parlar de l’alienació com a principal fenomen de l'esclavitud de la classe obrera, i que l'emancipació de la classe havia de venir de la presa de consciencia de l’individu de la seva pròpia alienació, treure-se-la de sobre i com a persona lliure unir-se a la revolució que havia de fer caure l’imperialisme i el capitalisme, evidentment res d’això s’ha complert, però el principi és del tot vàlid, i Podemos ha articulat un discurs i una NO estructura que manté lluny les persones de la possibilitat real de participar i incidir en les decisions, com s’ho fa?, ben fàcil, mitjançant un pseudoassemblearisme, una més que antiga pràctica de certs anarquismes i comunismes pseudorevolucionaris, que comptava amb la facilitat de manipular una assemblea pel grup dirigent, aquesta afirmació, tots i totes els que estem en política sabem que és un axioma, una assemblea és per definició un lloc on la discussió estructurada, profunda i meditada és impossible, i les decisions es prenen per manipulació dels assembleistes, agradi o no això en la pràctica és exactament així. Aleshores, Podemos amb la seva No estructura manté lluny a aquells que diu voleu servir, i els converteix així en instruments de la seva política, o realment algú coneix de debò el funcionament, les estructures de decisió, que permeten la participació real? No és res que hom haja d'inventar-se, hem vist com des de la cúpula de Podemos s’han fet llistes electorals d’acord amb els interessos de la jerarquia, o com “ordeno i mando”, els diputats sortits en una coalició com la de Compromís-Podemos, sense cap consulta a ningú, i pervertint el pacte al qual s’havia arribat, trenquen en uns minuts la coalició, i si actuen així amb un pacte entre partits, com penseu que actuaran envers la persona individual ofegada sota el llum omnipresent i totpoderós de Pablo Iglesias? Les esquerres fa molt de temps que lluitem per aconseguir estructures de participació transparents, i que realment repleguen el sentir dels militants i les persones que s’hi vulguin apropar, és un esforç que fem des de les primeries dels anys 70, perquè ara una tropa llençada des dels mitjans de comunicació i al servei de l’espanyolisme ens porti a una mena de totalitarisme 2.0. El greu d’aquesta situació és que Podemos no ajuda, al contrari suposa un fre a l'emancipació de l’individu, en alienar-lo a una estructura extremadament manipulable, jeràrquica i sota la bota d’un líder.
Jo no sé vosaltres però jo estic més que cansat de sentir parlar de nens morts de fam a Espanya, velletes que han desnonat, “abuelos” que moren de fred i vinga milions d’aturats i aturades que sobreviuen amb unes molles de pa. Cada vegada que sento, i son moltes vegades al dia, que algú o alguna de Podemos entoma aquest càntic com si d’una oració de fe es tractés em pose a tremolar. Però, atenció, què han fet? A Andalusia va i permeten un govern de PSOE-Ciutadans, al País Valencià no entra al govern no siga que s’esguiten, i a Catalunya en lloc de negociar com les CUP un govern amb més pes social decideixen romandre amb els del NO. I a Espanya, permetran noves eleccions o un pacte PSOE-Ciutadans, abans que un govern d’esquerres?, ara mateix l’ínclit Iglesias acaba d’autoproclamar-se vicepresident espanyol i ja ha fet el govern, més que una oferta és una OPA hostil al PSOE, més que un intent de negociació és dinamitar d’antuvi qualsevol possibilitat d’acord, en definitiva és una estratègia del Win-Win, si el PSOE accepta Podemos guanya, si el PSOE ho rebutja Podemos guanya igualment, qui perd és la gent que de debò necessita un canvi. No tinc cap dubte, si hi ha la més mínima possibilitat de desbancar el PSOE, preferiran noves eleccions que guanyarà el PP i on ells seran primera força de l'esquerra, encara que això comporti el perill de 4 anys més de governs despietats de dretes centralistes. Aquesta forma de fer és banalitzar el sofriment, a base de repetir i repetir sembla que siguen els màxims defensors però realment utilitzen aquest sofriment per als seus interessos de poder i no els importa gens ni mica resoldre els problemes reals de les persones.
Finalment tenim el descrèdit de la democràcia, ja ho va dir Oltra, “no toleraré la tirania de la majoria,” i ara burlant-se de tots volien 4 grups parlamentaris. Sols calia veure quina anava a ser la direcció política del grup Compromís Podemos, per adonar-se’n de la presa de pèl. Tot i així assistim astorats al plany d’Oltra dient que si és un “atropello”, que si els no lleials han sigut els del bipartidisme, etc.. Tota aquesta xerrameca lluny d’aportar un mínim sentit democràtic, converteix la democràcia en un esperpent, i fa impossible destriar el que és realment una praxi democràtica d’aquest circ en què han convertit la política els de Podemos de la mà del grup A3 media. Però ni paraula de la limitació de mandats, de la separació de poders o de la representativitat estructurada, d’això no en diuen res. Coneixem l'estructura territorial i col·lectiva de les CUP, del Bloc o d’ERC, sabem com es fan els debats i com es trien els representats i per quant de temps. Però açò no se sap de Podemos, i a Compromís hem d’aguantar que una minoria exercisca, aquesta vegada sí, la seva tirania sobre la majoria dels membres de Compromís.
El cas és que si no ens armen la gent d’esquerres i/o nacionalistes, amb Podemos ho tenim realment fotut, car ens faran retrocedir a les concepcions populistes de Perón a Argentina, que crec que és el que més s’assembla a Podemos.
Començarem pel darrer punt, Podemos actua com a eina uniformitzadora a nivell de l’estat espanyol i a nivell polític aniquilant les esquerres, des d'Izquierda Unida a les esquerres de les nacions oprimides. Amb la irrupció de Podemos de sobte Galícia perd la seva representació; la voluntat expressa de milions de catalans envers el seu desig d’independència queda aturat per un minso percentatge del 9% dels vots, els de Catalunya Sí Que És Pot, obtingut de la mà d’Ada Colau i amb un missatge força obscur, irrealitzable i mentint a tort i a dret, per a acabar sumant els seus vots als del no a la independència. Al País Valencià, de la mà de Mònica Oltra i Iniciativa del Poble Valencià, i mentint novament envers la creació d’un grup parlamentari valencià, i amb l’ajut inestimable per omissió d’una executiva del Bloc Nacionalista perduda en combat, aconsegueix que els millors resultat assolits mai per una força valencianista i d’esquerres a unes autonòmiques (18%), s’entregui amb les mans tenallades a un partit, Podemos, que havia tret un 11%, i li'n dóna 5, atenció 5 diputats al parlament espanyol, a la vegada i ja en plena festa de la mentida i la manipulació, gairebé els 2 diputats d’Iniciativa se’n van a Podemos, amb la qual cosa i ja per posar-li la guinda al pastís es carreguen Compromís, com ja han fet amb el Bloque Nacionalista Gallec, afortunadament açò últim no ha passat (de moment). Però, tot i ser important el fet nacional, hi ha encara 3 fets més greus.
La instrumentalització de les persones humils, ja el primer marxisme va parlar de l’alienació com a principal fenomen de l'esclavitud de la classe obrera, i que l'emancipació de la classe havia de venir de la presa de consciencia de l’individu de la seva pròpia alienació, treure-se-la de sobre i com a persona lliure unir-se a la revolució que havia de fer caure l’imperialisme i el capitalisme, evidentment res d’això s’ha complert, però el principi és del tot vàlid, i Podemos ha articulat un discurs i una NO estructura que manté lluny les persones de la possibilitat real de participar i incidir en les decisions, com s’ho fa?, ben fàcil, mitjançant un pseudoassemblearisme, una més que antiga pràctica de certs anarquismes i comunismes pseudorevolucionaris, que comptava amb la facilitat de manipular una assemblea pel grup dirigent, aquesta afirmació, tots i totes els que estem en política sabem que és un axioma, una assemblea és per definició un lloc on la discussió estructurada, profunda i meditada és impossible, i les decisions es prenen per manipulació dels assembleistes, agradi o no això en la pràctica és exactament així. Aleshores, Podemos amb la seva No estructura manté lluny a aquells que diu voleu servir, i els converteix així en instruments de la seva política, o realment algú coneix de debò el funcionament, les estructures de decisió, que permeten la participació real? No és res que hom haja d'inventar-se, hem vist com des de la cúpula de Podemos s’han fet llistes electorals d’acord amb els interessos de la jerarquia, o com “ordeno i mando”, els diputats sortits en una coalició com la de Compromís-Podemos, sense cap consulta a ningú, i pervertint el pacte al qual s’havia arribat, trenquen en uns minuts la coalició, i si actuen així amb un pacte entre partits, com penseu que actuaran envers la persona individual ofegada sota el llum omnipresent i totpoderós de Pablo Iglesias? Les esquerres fa molt de temps que lluitem per aconseguir estructures de participació transparents, i que realment repleguen el sentir dels militants i les persones que s’hi vulguin apropar, és un esforç que fem des de les primeries dels anys 70, perquè ara una tropa llençada des dels mitjans de comunicació i al servei de l’espanyolisme ens porti a una mena de totalitarisme 2.0. El greu d’aquesta situació és que Podemos no ajuda, al contrari suposa un fre a l'emancipació de l’individu, en alienar-lo a una estructura extremadament manipulable, jeràrquica i sota la bota d’un líder.
Jo no sé vosaltres però jo estic més que cansat de sentir parlar de nens morts de fam a Espanya, velletes que han desnonat, “abuelos” que moren de fred i vinga milions d’aturats i aturades que sobreviuen amb unes molles de pa. Cada vegada que sento, i son moltes vegades al dia, que algú o alguna de Podemos entoma aquest càntic com si d’una oració de fe es tractés em pose a tremolar. Però, atenció, què han fet? A Andalusia va i permeten un govern de PSOE-Ciutadans, al País Valencià no entra al govern no siga que s’esguiten, i a Catalunya en lloc de negociar com les CUP un govern amb més pes social decideixen romandre amb els del NO. I a Espanya, permetran noves eleccions o un pacte PSOE-Ciutadans, abans que un govern d’esquerres?, ara mateix l’ínclit Iglesias acaba d’autoproclamar-se vicepresident espanyol i ja ha fet el govern, més que una oferta és una OPA hostil al PSOE, més que un intent de negociació és dinamitar d’antuvi qualsevol possibilitat d’acord, en definitiva és una estratègia del Win-Win, si el PSOE accepta Podemos guanya, si el PSOE ho rebutja Podemos guanya igualment, qui perd és la gent que de debò necessita un canvi. No tinc cap dubte, si hi ha la més mínima possibilitat de desbancar el PSOE, preferiran noves eleccions que guanyarà el PP i on ells seran primera força de l'esquerra, encara que això comporti el perill de 4 anys més de governs despietats de dretes centralistes. Aquesta forma de fer és banalitzar el sofriment, a base de repetir i repetir sembla que siguen els màxims defensors però realment utilitzen aquest sofriment per als seus interessos de poder i no els importa gens ni mica resoldre els problemes reals de les persones.
Finalment tenim el descrèdit de la democràcia, ja ho va dir Oltra, “no toleraré la tirania de la majoria,” i ara burlant-se de tots volien 4 grups parlamentaris. Sols calia veure quina anava a ser la direcció política del grup Compromís Podemos, per adonar-se’n de la presa de pèl. Tot i així assistim astorats al plany d’Oltra dient que si és un “atropello”, que si els no lleials han sigut els del bipartidisme, etc.. Tota aquesta xerrameca lluny d’aportar un mínim sentit democràtic, converteix la democràcia en un esperpent, i fa impossible destriar el que és realment una praxi democràtica d’aquest circ en què han convertit la política els de Podemos de la mà del grup A3 media. Però ni paraula de la limitació de mandats, de la separació de poders o de la representativitat estructurada, d’això no en diuen res. Coneixem l'estructura territorial i col·lectiva de les CUP, del Bloc o d’ERC, sabem com es fan els debats i com es trien els representats i per quant de temps. Però açò no se sap de Podemos, i a Compromís hem d’aguantar que una minoria exercisca, aquesta vegada sí, la seva tirania sobre la majoria dels membres de Compromís.
El cas és que si no ens armen la gent d’esquerres i/o nacionalistes, amb Podemos ho tenim realment fotut, car ens faran retrocedir a les concepcions populistes de Perón a Argentina, que crec que és el que més s’assembla a Podemos.
Bonaventura Casanova.
http://opinions.laveupv.com/dret-a-decidir/blog/6476/be-ja-toca
dissabte, 23 de gener del 2016
PODEMOS enganyà a COMPROMÍS, o COMPROMÍS es deixà enganyar? L´ESTAT DE LA QÜESTIÓ (La Cotorra de La Vall)
Assumirà
Oltra la responsabilitat que li pertoca en tot aquest afer?
¿L’assumiran els dirigents del Bloc com Agueda Micó, Fran Ferri, Vicent
Marzà o el mateix Enric Morera?
L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Podemos prefereix IU abans que no Compromís
Primer
va ser que els cinc diputats valencians de Podemos es van desentendre
dels pactes firmats davant notari i no van signar la sol·licitud de
grup parlamentari. Després ahir divendres, amb el total despreci que
Pablo Iglesias ha fet a la formació de Mònica Oltra, els socis que fins
fa uns dies eren qualificats com el bo i millor de la política estatal.
Ahir divendres Pablo Iglesias va oferir un pacte de govern a Pedro Sánchez, i eixa oferta contemplava donar-li 65 vots, i en eixos 65 vots no estan els quatre de Compromís. Ni els va esmentar, ni els va demanar ni va tindre cap paraula recordant la coalició i el festeig que havien viscut durant tot el temps electoral.
Ahir divendres Pablo Iglesias va oferir un pacte de govern a Pedro Sánchez, i eixa oferta contemplava donar-li 65 vots, i en eixos 65 vots no estan els quatre de Compromís. Ni els va esmentar, ni els va demanar ni va tindre cap paraula recordant la coalició i el festeig que havien viscut durant tot el temps electoral.
Compromís passava a ser un mocador de paper, d’eixos d’usa i tirar. Molt diferent al tracte que donava a IU, que amb dos diputats, veu com fins i tot li ofereixen un ministrable en el futur govern de coalició.
I és que números manen: PSOE + Podemos + IU són 157 vots i a partir del supòsit de que cal pensar que hi ha partits que mai no votaran una coalició PP+Ciudadanos, al tripartit només li calen 7 vots per obtindre la majoria simple que investiría Sánchez com a nou president.
I Compromís en té quatre, i per tant no li cal per a res a Pablo Iglesia qui, haurà de buscar els que li calen en ERC, que en té 9, o en Democràcia i LLibertat, amb 8. Potser això siga una explicació de perquè el PSOE si que ha propiciat en la Mesa del Congrés que ERC i Democràcia i Llibertat puguen tindre grup parlamentari propi, encara que tampoc no compleixen les condicions del reglament. Una vegada més, som el kleenex, usar i tirar, de la política estatal.
Ara tot canvia si Compromís vota no a la possible investidura del socialista Pedro Sánchez, però això es votar en contra de manera indirecta del pacte signat al País Valencià. I no es farà. Encara que de vegades cal donar un colp fort damunt de la taula, com a avís.
Si Pedro Sánchez no vol obligar-se pel referèndum a Catalunya amb els partits catalans que li l’exigiran per activa i passiva, pot cercar la complicitat del PNV, amb només 6 vots. Ací si calen els 4 vots de Compromís, però també el PNV ha canviat el seu discurs i ja exigeix igualment el reconeixement el dret a l’autodeterminació. De nou més embolic.
Pablo Iglesias, com hem pogut conéixer a través de tots els mitjans de comunicació, ja ha repartit ministeris. IU serà agraciada si se suma al pacte, com també sembla serà agraciat Xavier Doménech, el líder de En Comú-Podemos. I ací, tampoc va esmentar per a res els socis (o ex socis?) valencians. Una vegada més tornem a veure, a comprovar com es repeteixen les jugades dels partits amb la seu a Madrid: els valencians som considerats de segona o tercera categoria, som el mocador de paper d’usar i tirar segons convé.
I enmig de tot, el paper o paperot que li ha tocat jugar a Mònica Oltra, que ha aconseguit el que ningú no volia: un afebliment de Compromís que ha anat paral·lel al seu propi afebliment personal, i ha deixat Compromís pràcticament fagocitat per Podemos.
¿Assumirà Oltra la responsabilitat que li pertoca en tot aquest afer? ¿L’assumiran els dirigents del Bloc com Agueda Micó, Fran Ferri, Vicent Marzà o el mateix Enric Morera? Són aquests qui ens han recordat la lletra de l’himne i poder fer una metàfora on al temps d’oferir als peus de la sultana “un tapis de murta i de roses fines”, caldria llegir més bé oferir a Oltra perquè quasi el desferà un projecte, una il·lusió, una voluntat de servei a aquest poble que diguem Compromís i que no s'ha respectat i s'ha venut al pitjor postor.
Potser calia anar a soles i com a Compromís. Potser a l’hora de pensar en la coalició amb Podemos, calia haver recordar la frase de l’almirall Mendez Núñez “Más vale honra sin barcos, que barcos sin honra” perquè al final el que ha resultat és fer bo un altre tòpic “para este viaje, no era preciso tantas alforjas”.
L'Estat de la Qüestió només expressa el punt de vista de l'equip de La Cotorra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)