En algun moment cal dir prou, i per a
mi aquest moment és ara, i dic prou. Prou a les mentides, als relats
manipulats i desvergonyits i també a certs lideratges amb tics
messiànics com els d’Ada Colau, Mónica Oltra, Iniciativa (la d'allà dalt
i la d'ací baix), Podemos i tots els seus satèl·lits i palmífers. Els
problemes que planteja Podemos al conjunt de les esquerres
transformadores els podem resumir en: canviar ruptura democràtica per
simple reforma, el descrèdit de la democràcia, el seguidisme cec del
líder, la banalització del sofriment, la instrumentalització dels humils
i la desfeta de la diferència i del dret a l’autodeterminació com a
valor cultural i de progrés. Fins ara hem estat prou prudents en
analitzar el fenomen Podemos, però ja va sent hora que comencem a
treure-nos la galvana del damunt perquè ens estem jugant el País i la
possibilitat de protagonitzar un canvi des de l'esquerra.
Començarem pel darrer punt, Podemos actua com a eina uniformitzadora a
nivell de l’estat espanyol i a nivell polític aniquilant les esquerres,
des d'Izquierda Unida a les esquerres de les nacions oprimides. Amb la
irrupció de Podemos de sobte Galícia perd la seva representació; la
voluntat expressa de milions de catalans envers el seu desig
d’independència queda aturat per un minso percentatge del 9% dels vots,
els de Catalunya Sí Que És Pot, obtingut de la mà d’Ada Colau i amb un
missatge força obscur, irrealitzable i mentint a tort i a dret, per a
acabar sumant els seus vots als del no a la independència. Al País
Valencià, de la mà de Mònica Oltra i Iniciativa del Poble Valencià, i
mentint novament envers la creació d’un grup parlamentari valencià, i
amb l’ajut inestimable per omissió d’una executiva del Bloc Nacionalista
perduda en combat, aconsegueix que els millors resultat assolits mai
per una força valencianista i d’esquerres a unes autonòmiques (18%),
s’entregui amb les mans tenallades a un partit, Podemos, que havia tret
un 11%, i li'n dóna 5, atenció 5 diputats al parlament espanyol, a la
vegada i ja en plena festa de la mentida i la manipulació, gairebé els 2
diputats d’Iniciativa se’n van a Podemos, amb la qual cosa i ja per
posar-li la guinda al pastís es carreguen Compromís, com ja han fet amb
el Bloque Nacionalista Gallec, afortunadament açò últim no ha passat (de
moment). Però, tot i ser important el fet nacional, hi ha encara 3 fets
més greus.
La instrumentalització de les persones humils, ja
el primer marxisme va parlar de l’alienació com a principal fenomen de
l'esclavitud de la classe obrera, i que l'emancipació de la classe havia
de venir de la presa de consciencia de l’individu de la seva pròpia
alienació, treure-se-la de sobre i com a persona lliure unir-se a la
revolució que havia de fer caure l’imperialisme i el capitalisme,
evidentment res d’això s’ha complert, però el principi és del tot vàlid,
i Podemos ha articulat un discurs i una NO estructura que manté lluny
les persones de la possibilitat real de participar i incidir en les
decisions, com s’ho fa?, ben fàcil, mitjançant un pseudoassemblearisme,
una més que antiga pràctica de certs anarquismes i comunismes
pseudorevolucionaris, que comptava amb la facilitat de manipular una
assemblea pel grup dirigent, aquesta afirmació, tots i totes els que
estem en política sabem que és un axioma, una assemblea és per definició
un lloc on la discussió estructurada, profunda i meditada és
impossible, i les decisions es prenen per manipulació dels
assembleistes, agradi o no això en la pràctica és exactament així.
Aleshores, Podemos amb la seva No estructura manté lluny a aquells que
diu voleu servir, i els converteix així en instruments de la seva
política, o realment algú coneix de debò el funcionament, les
estructures de decisió, que permeten la participació real? No és res que
hom haja d'inventar-se, hem vist com des de la cúpula de Podemos s’han
fet llistes electorals d’acord amb els interessos de la jerarquia, o com
“ordeno i mando”, els diputats sortits en una coalició com la de
Compromís-Podemos, sense cap consulta a ningú, i pervertint el pacte al
qual s’havia arribat, trenquen en uns minuts la coalició, i si actuen
així amb un pacte entre partits, com penseu que actuaran envers la
persona individual ofegada sota el llum omnipresent i totpoderós de
Pablo Iglesias? Les esquerres fa molt de temps que lluitem per
aconseguir estructures de participació transparents, i que realment
repleguen el sentir dels militants i les persones que s’hi vulguin
apropar, és un esforç que fem des de les primeries dels anys 70, perquè
ara una tropa llençada des dels mitjans de comunicació i al servei de
l’espanyolisme ens porti a una mena de totalitarisme 2.0. El greu
d’aquesta situació és que Podemos no ajuda, al contrari suposa un fre a
l'emancipació de l’individu, en alienar-lo a una estructura
extremadament manipulable, jeràrquica i sota la bota d’un líder.
Jo no sé vosaltres però jo estic més que cansat de sentir parlar de
nens morts de fam a Espanya, velletes que han desnonat, “abuelos” que
moren de fred i vinga milions d’aturats i aturades que sobreviuen amb
unes molles de pa. Cada vegada que sento, i son moltes vegades al dia,
que algú o alguna de Podemos entoma aquest càntic com si d’una oració de
fe es tractés em pose a tremolar. Però, atenció, què han fet? A
Andalusia va i permeten un govern de PSOE-Ciutadans, al País Valencià no
entra al govern no siga que s’esguiten, i a Catalunya en lloc de
negociar com les CUP un govern amb més pes social decideixen romandre
amb els del NO. I a Espanya, permetran noves eleccions o un pacte
PSOE-Ciutadans, abans que un govern d’esquerres?, ara mateix l’ínclit
Iglesias acaba d’autoproclamar-se vicepresident espanyol i ja ha fet el
govern, més que una oferta és una OPA hostil al PSOE, més que un intent
de negociació és dinamitar d’antuvi qualsevol possibilitat d’acord, en
definitiva és una estratègia del Win-Win, si el PSOE accepta Podemos
guanya, si el PSOE ho rebutja Podemos guanya igualment, qui perd és la
gent que de debò necessita un canvi. No tinc cap dubte, si hi ha la més
mínima possibilitat de desbancar el PSOE, preferiran noves eleccions que
guanyarà el PP i on ells seran primera força de l'esquerra, encara que
això comporti el perill de 4 anys més de governs despietats de dretes
centralistes. Aquesta forma de fer és banalitzar el sofriment, a base de
repetir i repetir sembla que siguen els màxims defensors però realment
utilitzen aquest sofriment per als seus interessos de poder i no els
importa gens ni mica resoldre els problemes reals de les persones.
Finalment tenim el descrèdit de la democràcia, ja ho va dir Oltra, “no
toleraré la tirania de la majoria,” i ara burlant-se de tots volien 4
grups parlamentaris. Sols calia veure quina anava a ser la direcció
política del grup Compromís Podemos, per adonar-se’n de la presa de pèl.
Tot i així assistim astorats al plany d’Oltra dient que si és un
“atropello”, que si els no lleials han sigut els del bipartidisme, etc..
Tota aquesta xerrameca lluny d’aportar un mínim sentit democràtic,
converteix la democràcia en un esperpent, i fa impossible destriar el
que és realment una praxi democràtica d’aquest circ en què han convertit
la política els de Podemos de la mà del grup A3 media. Però ni paraula
de la limitació de mandats, de la separació de poders o de la
representativitat estructurada, d’això no en diuen res. Coneixem
l'estructura territorial i col·lectiva de les CUP, del Bloc o d’ERC,
sabem com es fan els debats i com es trien els representats i per quant
de temps. Però açò no se sap de Podemos, i a Compromís hem d’aguantar
que una minoria exercisca, aquesta vegada sí, la seva tirania sobre la
majoria dels membres de Compromís.
El cas és que si no ens
armen la gent d’esquerres i/o nacionalistes, amb Podemos ho tenim
realment fotut, car ens faran retrocedir a les concepcions populistes de
Perón a Argentina, que crec que és el que més s’assembla a Podemos.
Bonaventura Casanova.
http://opinions.laveupv.com/dret-a-decidir/blog/6476/be-ja-toca
Un altre dels capturats en la batuda és Máximo Caturla, ex vicepresident
de la Diputació de València i ex secretari autonòmic d'Educació. El
sospitós també va ser delegat de l'empresa Construccions i
Infraestructures Educatives Societat Anònima (Ciegsa), depenent de la
Generalitat. Caturla, que estava considerat com a "mà dreta" de Rus, va
renunciar a tots els seus càrrecs (també era membre del consell
d'Administració en les empreses públiques Girsa, Egevasa i Imelsa) el
passat mes de maig, després que el PP acceptara la seua sol·licitud de
suspensió cautelar de militància i funcions. Llavors, es va incorporar a
l'empresa privada. En uns enregistraments apareixeria dialogant amb
Benavent sobre el cobrament de comissions per adjudicació de contractes.
María José Alcón, ex Regidora de Cultura de l'Ajuntament de València al
costat de Rita Barberá i que en els últims temps, abans del relleu en
el govern municipal, també va ser assessora d'aquesta en l'Alcaldia, és
una altra de les arrestades en la batuda d'avui. Va ser suspesa de
militància al maig, després de conèixer-se uns enregistraments segons
les quals va cobrar suposadament comissions en 2005 i 2006 vinculades
amb la Mostra de València. Alcón també és l'esposa del que fóra vicealcalde de València, Alfonso Grau, processat en el cas Nóos.
Carmen
García Fuster, secretària del grup municipal del PP en l'Ajuntament de
València des de 1991, és una altra de les arrestades avui. Es tracta
d'una persona de confiança de la ex alcaldesa Rita Barberá. Durant la
batuda, la Guàrdia Civil ha registrat les instal·lacions del grup
municipal del PP en el consistori valencià des de mig matí.
L'exdiputat
del PP en les Corts valencianes i ex secretari autonòmic d'Educació
David Serra està, així mateix, entre els detinguts d'avui. L'exdiputat
està també imputat en el 'Cas Gürtel', en concret en la peça que
investiga el suposat finançament irregular del PP valencià.