divendres, 15 de juny de 2012

L´opinió de Vicent Gisbert: Seria possible una Eurocopa sense banderes i himnes?



Contemplant l'ambient que rodeja aquesta edició de l'Eurocopa de futbol (malgrat és un fenomen molt estés) em molesta força molt l'exacerbat nacionalisme que rodeja l'esdeveniment. Circumstancia aquesta que em fa sentir, sobre tot quan compartix la visió amb un grup de persones, una rara avis, ja que tot el partit es viu (no és veu!) des de l'òptica, com he dit, nacionalista.
No dic que l'espectable s'haja de vore amb total absència d'un cert sentiment nacional, entre altres circumstàncies perquè es impossible, donada no sols pels pesats, persistents i interessats missatges mediàtics (en definitiva, per tot el negoci que hi ha al voltant), sinó, també, perquè l'empatia és un sentiment prou corrent i necessari en l'esser humà. En conseqüència, és pràcticament, amb les condicions individuals, socials i mediàtics actuals, no vore l'Eurocopa sense participar d'un cert sentiment nacionalista.
Però, una cosa és acceptar aquesta premissa i altra, totalment diferent, acceptar tota la parafernàlia nacionalista que està impregnat l'esdeveniment, com si el futur, l'existència, l'honor, la dignitat i la felicitat col·lectiva i individual estiguera lligada al resultat de la competició.
En aquest sentit, per tant, preferia que aquestos esdeveniments serviren, tot al contrari del què passa, per a consolidar sentiments supra nacionals. En aquest cas, per exemple, que servira per fer més Europa. En conseqüència (vana il·lusió), preferiria una competició sense banderes i himnes, una competició amb que l’única aspiració fora vore l’espectacle, sense més passió que el futbol pel futbol!
Per últim, també, perquè a través l'historia de la humanitat són massa els que han mort darrere d'una bandera (que a la fi no és més que un drap al que se li dona qualitats màgiques) o defenent línees imaginaries de fronteres.