Simat, activitats culturals novembre-desembre

A la fi sí tindrem ‘debats’ a Canal 9

Els 11 segons de Compromís i els 27 d’EU, finalment s’han convertit en 13 minuts. Eixe serà el temps que ambdós grups tindran en els tres debats que arrancaran aquesta mateixa nit a Canal 9. Així ho decidí ahir el Consell d’Administració de RTVV malgrat el vot en contra del PSPV, que continua rebutjant la celebració d’aquest debats a quatre en considerar-lo un “antidebat”.

Encara que no tots els grups gaudiran del mateix temps per explicar el seu programa durant els tres debats a Canal 9, la decisió d’ahir del Consell d’Administració de RTVV ha reordenat la distribució del temps i ha disminuït la desigualtat de condicions amb què arrancaran els debats. D’aquesta manera, Compromís-Equo i EU-Els Verds comptaran amb 13 minuts d’intervenció mentre que el PSPV amb 16 i el PP amb 19 minuts.

En aquest cas, les negociacions de la trobada no s’han centrat en el decorat del plató, ni en les cadires on seuran els candidats, ni tampoc en quin serà l’ordre d’intervenció. Les negociacions s’han concentrat en aconseguir que els partits minoritàries tinguen segons suficients per poder dir la seua. D’aquesta manera, els polèmics 11 segons que Compromís tenia adjudicats inicialment, així com els 27 d’EUPV, han quedat superats. El nou repartiment de minuts respon als criteris imposats per la Junta Electoral per tal d’adequar les intervencions dels partits als resultats electorals obtinguts en 2008. Pel que fa al moderador dels debats, serà Xavier Carrau, periodista proper al PP que dirigeix el programa matinal ‘Bon dia, Comunitat Valenciana” i que en repetides ocasions ha estat criticat per haver censurat opinions contràries al govern popular. De fet, el mateix Carrau dirigí el debat de les passades eleccions autonòmiques que evidencià una rigidesa extrema en un debat en què no es podia debatre.

Però no tots estan d’acord en les condicions del debat. El PSPV, ha votat de nou en contra d’aquest debat a quatre. Però segons el portaveu socialista en la Comisión de Control a RTVV, Josep Moreno, el problema “mai ha sigut una qüestió de temps”. “Sempre hem defensat uns debats en igualtat de condicions, entre tots i legals, i per tant la proposta de Fabra i Jaraba sobre els 11 segons eren una gran mentida”, ha declarat Moreno. A més, ha criticat que el que es realitzarà a Canal 9 serà un “antidebat”, “un multi-míting, que incomprensiblement, només ha comptat amb l'oposició del partit socialista”.

Amb aquestes declaracions el PSPV ha intentant fer front a la pluja de crítiques que han rebut als últims dies després d’oposar-se, en dos ocasions, a un debat a quatre. Però les seues justificacions no han convençut a tots. En aquest sentit, el representant d’EUPV en el Consell d’Administració de RTVV, Guillermo Sampedro, ha assegurat que no entén el posicionament del PSPV. “Pareix que tinga por d'escoltar les propostes dels altres. La seua proposta reiterada i obsessiva perquè hi haguera un debat bipartidista, resulta inacceptable”, ha assenyalat Sampedro. Per això, Compromís i EU han demanat al PSPV que no recórrega la decisió del Consell, ja que si ho fera, bloquejaria la celebració dels debats per falta de temps per resoldre el recurs.

Tres debats, tres rondes i quatre candidats

Finalment, els quatre caps de cartell de Castelló, València i Alacant tindran una cita televisiva al llarg d tota la setmana per intentar arreplegar els vots dels indecisos o per convéncer el seu electorat. Avui, serà el torn dels candidats de Castelló, dimecres serà el moments dels d’Alacant i dijous debatran els caps de llista de València.

Pel que fa a l’estructura dels debats, aquests tindran tres rondes de 15 minuts i 40 segons i una última de 14 minuts per a conclusions. La nova distribució del temps detalla que en les tres primeres rondes, tots els candidats tindran dues intervencions que s'ajustaran a la següent durada: una primera intervenció en la qual EU i Compromís-Equo tindran 2:20 minuts cadascun, el PSOE 2:30 i el PP 2:40. En la segona intervenció de rèpliques, EU i Compromís comptaran amb 1:20 minuts, el PSPV 1:30, i el PP 1:40 minuts. Finalment, en l’última ronda de conclusions, EU i Compromís disposaran de dos minuts, el PSPV de quatre i el PP de sis.

Acte de COMPROMÍS hui a Simat

Vos esperem esta vesprada a la CASA de la CULTURA de SIMAT a les 19:30h

Ens acompanyarà HELENA MALONDA, candidata al Congres per València.

Una altra política és possible!!!!!!

Per primera vegada estarem representats a Madrid i hi haurà una VEU VALENCIANA defensant els nostres interessos!!!!!!!!!!!

No falteu!!!!!!!!

Remès pel Bloc de Simat   http://blocsimat.blogspot.com/

 

Socis de la COSIVA constitueixen una agrupació per vigilar el procés de liquidació.

Ahir de vesprada, uns 40 socis de la COSIVA, es van reunir per tal de formalitzar un grup que vigile el procés de liquidació que està fent-se a la cooperativa. La finalitat és tindre tota la informació possible i fiscalitzar l´acció de l´actual Junta Directiva, de la que no estan gens satisfets.

Alguns dels socis indignats i com no, afectats ens fan la següent reflexió i exigència a la Junta Directiva:

Encara no hi han xifres exactes de ingressos i despeses, totes les xifres s'han cantat en les diverses reunions i no s'han fet públiques per escrit. Volem un balanç de situació i un inventari real per evitar que qualsevol espavilat s'apropie del que no es d'ell.
 

Volem saber a hores d'ara qui està treballant, quin és el montant dels sous que es paguen i quines són les seues funcions en una cooperativa quebrada.
 

Volem saber quin és l'estat de les negociacions amb altres comerços per vendre o llogar la nau de la cooperativa, així com el que està fent-se amb la cartera de clients i amb les marques corporatives.
 

Volem que als socis de la cooperativa que se li deguen diners de les taronges se'ls envie la liquidació i se'ls reconega el deute, volem que es  facilite als treballadors l'ixida de l'empresa el més rapid i beneficiós per tots.
 

A més, el grup constituït i que realitzarà eixe treball fa saber als socis que  vulguen demanar més informació i transparència a la junta rectora hi hauran (si és possible) unes fulles per adherir-se a la petició, a la casa de la cultura.

Els fraus de comerços de taronja alcen brots racistes. L´abús als immigrants perjudica al collidor de la terra.

La Inspecció de Treball està alçant actes d'infracció a empreses i signatures de treball temporal (ETT) del Camp de Morvedre per «frau i abusos en la contractació» de personal per a la campanya citrícola, segons ha confirmat a Levante-EMV la responsable de la Federació Agroalimentària de CC OO en la comarca, Empar Aguilar.

Aquesta situació a més està provocant discriminacions dins de les colles de collidors que ja han acabat en diverses baralles amb tints racistes, on espanyols s'enfronten a immigrants ja que, segons CC OO, a aquests últims se'ls donen facilitats per a treballar més per menys diners. «La conjuntura és molt complicada i aquesta greu situació està induint a la xenofòbia. Ja s'han començat a veure els primers brots xenòfobs en els camps quan la campanya acaba de començar» , comentava Aguilar.

El problema, al seu judici, s'inicia en les contractacions «en acudir a algunes ETT» i contractar treballadors com a esporàdics quan l'ocupació és per un període determinant amb principi i fi. «D'aquesta manera abarateixen el cost fins a un 40%» respecte a la contractació d'un fix discontinu com s'arreplega en el conveni de la recol·lecció de cítrics.

Però a part d'aquesta pràctica, que CC OO considera «frau», la Inspecció de Treball també està posant sancions en la comarca per «abusos», que es concreten en diversos punts.

D'una banda, aquest tipus de contractes es realitzen al col·lectiu més feble que és l'immigrant, fins i tot «hi ha ETT que només volen contractar-los a ells». A aquesta situació se li suma el pagament d'una quantitat al mes en concepte de transport o trasllat al camp que ronda els 20 euros.

Salaris per sota del conveni

A més, «els salaris estan per sota de conveni i els immigrants cobren la meitat que un espanyol o que un fix discontinu», desvetlava Aguilar , sent d'1.20 a 1.40 euros el calaix per als estrangers i de 2 a 2.2o per als autòctons.

Aquest és sens dubte un dels punts claus en els conflictes que es creen entre els treballadors ja que, segons CC OO, a l'empresari li interessa més que recol·lecte un estranger, ja que li paga menys, que a un espanyol, la qual cosa li permet obtenir més benefici. «Com els ix més rendible , els posen facilitats en el treball com deixar-los els calaixos al seu abast, perquè no s'entretinguen a anar a per ells; així, recol·lecten més ràpid i més taronges que els que han de perdre el temps a anar a cercar-los i que en moltes ocasions no troben o no queden perquè estan en mans dels estrangers; alguna cosa que, lamentablement, ja ha provocat diverses baralles entre ells», denunciava la responsable de la Federació Agroalimentària.

La conjuntura es complica amb l'existència de colles sense permís de treball. Segons el sindicat, encara que la contractació il·legal està més controlada, segueixen existint grups de recol·lectors sense papers.

Una filtració posa el Banc de València al peu dels cavalls

El Banc de València, la fins fa poc tercera entitat financera de la comunitat, era ahir l'última a rebre el colp del dubte referent a la seua solvència. Un dubte que l'obligava a anunciar a meitat del matí, amb la cotització dels seus títols suspesa cautelarment, que podria acudir a una ampliació de capital; encara que l'ampliació puga no ser suficient per a sufocar la indigestió de rajola i inversions en sintonia amb els últims governs autonòmics que ja van portar a la CAM a la mateixa situació.

La notícia saltava a primera hora del matí. Les accions del Banc de València deixaven de cotitzar-se en borsa després d'eixir a la llum una informació en el diari El Mundo apuntant un possible forat de 600 milions en els seus comptes. La mesura tractava d'evitar la caiguda d'unes accions que en 2007 cotitzaven a l'entorn dels 40 euros. Després de tornar al parquet ahir a la vesprada, la seua cotització es tancava en 80 cèntims.

La cotització de l'entitat es desinflava en eixe període i sempre sota la direcció de l'expresident de la Generalitat, José Luis Olivas, al ritme de la bombolla immobiliària, l'excessiva presència de la qual en els actius de l'entitat, deu tindre bona culpa de la situació del banc, participat en un 39% per Bankia, després d'engolir esta entitat Bancaixa, a través del Banco Financiero y de Ahorro (BFA).

Ahir, igual que en 2007, els analistes consideraven la cotització de les accions del Banc de València per sobre del seu valor real per a evitar la temptació d'absorció per una altra entitat, no faltaven els que interpretaven que la irrupció de la notícia que les abaratia encara més suposava una mostra de l'interés del banc que dirigeix Rodrigo Rato de desprendre-se'n.

No debades, segons apuntava la notícia publicada per El Mundo, les accions del Banc de València en possessió de Bankia no estan en la filial que cotitza en borsa, sinó en el banc dolent, en el qual al costat dels títols del BFA (per al qual recentment es va fitxar com a conseller Ángel Acebes) acumulen també els seus actius immobiliaris de pitjor qualitat.

Com a resultat de tota la situació, el Banc de València es veia obligat a anunciar una possible ampliació de capital fins als 60 milions d'euros, el 50% de la seua capital social, encara admetent que la quantitat no puga acabar cobrint "les necessitats de capital" (si fóra certa la notícia publicada ahir, no n'aconseguiria ni la desena part); i reconeixia públicament estar sent sotmesa a una inspecció per part del Banc d'Espanya

Davant el possible daltabaix d'una altra de les entitats financera valencianes —de les tres grans solament s'ha salvat Bancaixa a costa de ser engolida per Caja Madrid en Bankia—, el conseller d'Economia, Indústria i Comerç, Enrique Verdeguer, que les últimes setmanes tractava d'evitar que qualsevol tipus de responsabilitat per l'estat de la CAM recaiguera en el Consell, no encertava a donar cap solució concreta a la situació del Banc de València. "Estem en permanent contacte amb Bankia i amb el Banc d'Espanya per a tractar de donar una solució el més apropiada possible", afegia per a assenyalar ben a les clares als altres actors d'una situació per a la qual contemplava ja tant la intervenció via Fons de Reestructuració Ordenació Bancària (el cada vegada més popular FROB) o la venda a alguna altra entitat privada.

La situació del banc, segons apuntava ahir el diari El Mundo, és alarmant. Entre els seus números, a 30 de juny del present any, destacarien entre d'altres, el seu nivell de solvència, del 7,36% (molt per davall del 9% que acaba d'imposar l'Autoritat Bancària Europea a les grans entitats); una morositat d'un 6,99% (la mitjana de la banca estatal és del 6,69%); o una exposició al crèdit immobiliari de 3.187 milions d'euros, dels quals 521 estarien comptabilitzats com a morosos i altres 505 milions en crèdits amb un alt risc d'impagament.

Malgrat açò, segons indicava la informació d'El Mundo, les dades podrien estar no actualitzats i emmascarades. En principi, un profund coneixedor de les dades reals, l'expresident de la Generalitat José Luis Olivas, dimitia fa escasses dues setmanes el seu càrrec de director de l'entitat per una suposada incompatibilitat del càrrec amb el que exerceix a Bankia. No obstant açò, eixa suposada "incompatibilitat" no va ser obstacle perquè els compaginara durant quasi onze mesos (el seu salari en 2009 per exercir eixa funció va ser de 251.000 euros). Esta vegada, no va ser el capità l'últim a abandonar el vaixell.

"Per la porta gran", article d´opinió de Joan Serra.

Joan Serra és el candidat d´ESQUERRA al Congrés dels Diputats per València a les eleccions del 20-N.

Introduir modificacions a la Llei Forestal autonòmica, tal com proposa el PP, suposa incitar i incentivar l’especulació. Si fins ara les zones forestals que es cremaven, no es podia canviar la qualificació urbanística passats 30 anys, ara, amb les noves modificacions, es podrà intervenir ja, sota qualsevol pretext. Segons el President de la Generalitat Alberto Fabra “ sí que es podrà actuar si es declara bé d’interès general”, i ja sabem quin és l’interès general d’un partit ple d’imputats, Camps, Costa, “trajes”, depuradora de Pinedo, fem d’Alacant, cas Gürtel, Brugal,..

Es vergonyós que en compte de planificar la reforestació en projectes de futur, es busca obrir una porta a l’especulació. A hores d’ara, encara estem esperant el decret Camps, d’ajudes a les zones afectades pels incendis de la tardor del 2010. Que poc s’estimen el territori!

No té sentit que es plantegen modificacions de la Llei Forestal que entren en contradicció amb la Ley de Montes estatal, a no ser que siga per afavorir els interessos d’aquells, que l’únic que volen es omplir-se les butxaques ràpidament i deixar el territori totalment degradat, com recentment han fet. Volen vendre gat per llebre pels guanys fàcils.

Durant anys hem estat lluitant contra els projectes urbanístics que destrossaven el nostre territori, creant una bombolla immobiliària que ha portat a milers de valencians i valencianes a la seua ruïna. No estàvem tan equivocats quan ja fa anys denunciaven el que finalment ha passat.

Per això, encara que alguns diuen que els populars acabaran modificant la llei autonòmica per la porta de darrere, personalment pense que, tal i com es veuen les coses, el PP ens col•locarà les modificacions per la porta gran, sense vergonya, amb gran prepotència a l’espera de la majoria absoluta que preveu aconseguir a Madrid i així, poder modificar la Ley Forestal que tanta pena li dóna per als seus objectius.