dimecres, 2 de març del 2011

Villa rebrà l’absolució de Mestalla (EL VCF INTENTARÀ VÈNCER L’INTRACTABLE BARÇA)




Una petjada inoblidable. Un ingrés en caixa difícil també d’esborrar. Torna el davanter que va delectar la graderia de Mestalla durant cinc campanyes. I ho farà després d’estar a un judici de matí a la seua terra natal. Pot semblar estrany, però, Villa té enèmics. A la seua antiga llar, cap ni un.

D’Avilés a València en un jet privat. Eixe serà el trajecte que farà David Villa hui per tornar al seu passat més recent. Abans, i durant el matí, al Jutjat asturià repassarà, en format de vista judicial, les cares que formaren part del seu creixement i consolidació com a jugador d’elit mundial.

Qui l’acusa, el seu exrepresentant, José Luis Tamargo, va acompanyar el ‘Guaje’ des de la seua etapa de juvenils. Més de deu anys al seu servei que el ‘7’ va decidir trencar un mes just abans del seu traspàs al Barça. Des d’aquell moment, Pere Guardiola, germà de l’entrenador culé, aconseguia la seua representació i nugava el seu fitxatge amb el FC Barcelona i la quantitat de 40 milions d’euros per a les arques valencianistes.

Villa era per a Tamargo l’única joia que li quedava. Apartat per molts clubs pel seu caràcter, segons ens defineixen, “prepotent i obscur”, no feia negocis amb els clubs més grans, amb aquells que es trau major percentatge. Un any abans, Tamargo tingué l’oportunitat de fer-ho amb el Madrid o el Barça. Però la seua estratègia de xantatge a tots dos clubs no va funcionar i el davanter no es va moure tot i el seu desig de canviar d’aires. A partir d’ahí, el de Tuilla volgué despendre’s del seu agent i del contracte d’apoderament que als futbolistes els nuguen fins a límits insospitats amb el seu representant. Villa trencà unilateralment amb ell, fitxà pel Barça i Tamargo reclamà via magistratura sis milions d’euros en concepte de la transacció.

Hui, des de les deu del matí, Villa estarà davant la justícia amb la presència de Joan Laporta i Manuel Llorente, entre d'altres. Hores després, dinarà a València, on els seus companys l’esperen des de les 12 del migdia. Una ciutat que va viure amb resignació la fugida del seu últim crack i la vinguda d’una nova època d’economia de guerra. Una afició, la blanc-i-negra, que tot i que des d’alguns sectors es volgué enterbolir la seua marxa amb allò del no comiat, no ha oblidat el Guaje i rebrà amb aplaudiments l’internacional. “Mai ha deixat de preguntar com estem, com ens van les coses. En cinc anys només tenim paraules d’agraïment cap a ell”. Són les paraules d’un empleat del València que es fan extensibles a tots aquells que van compartir amb l’ara jugador del Barça el lustre que estigué a casa nostra. “Hem conegut pocs jugadors com ell. Preocupat, detallista, humil i treballador com ell sol”, ens confirmen des de l’entitat de Mestalla.

Serà un dia emocionalment complicat per a ell. Primer al Jutjat i després a la gespa. Això sí, que ningú ho dubte, tant a un lloc com a un altre, sempre tindrà la seua millor defensa: la seua condició com a persona.

Unai creu en la victòria
Amb un cara renovada, amb sentències directes i amb l’optimisme per bandera va comparéixer Emery davant uns periodistes que coincidiren que l’entrenador havia fet la millor roda de premsa des què és entrenador valencianista. El tècnic basc va fer el seu penúltim assaig de vesprada i va provar amb Jordi Alba com a lateral i a Mathieu com a interior, la qual cosa fa pensar que Stankevius ocuparà el lateral dretà amb Navarro i Ricardo Costa en la reregurada. Tino Costa i Maduro serien el doble pivot, Joaquín estaria en la dreta, el francés Mathieu en l’esquerra per frenar Alves, Mata d’enllaç i Soldado com a home més avançat.

Els culés recuperen Xavi i tenen el seu míster entre cotons per una lumbàlgia. Emery avisa. “Han de sentir que nosaltres els podem fer mal, perquè ells ens en faran, això segur”. El Barça de Guardiola els dos anys anteriors només va poder rascar un empat. A les 22.00 h, el València pot sumar dotze encontres seguits sense perdre. Amb victòria?