Considerem que ja és prou traumàtic viure esta situació, després de
quasi 95 anys d’història, com per a què, a més, l’afició valencianista
haja de patir l’opacitat de Bankia. I més, tenint en compte les males
pràctiques de determinada empresa que volia traure profit econòmic de la
conjuntura i va filtrar una informació que donava més força al banc que
als accionistes.
Però
no perdem de vista una cosa. Si hem arribat fins ací, és per culpa
d’unes males pràctiques que s’han succeït en el temps. Per una part, els
responsables del club han pres les decisions que ens han dut a esta
situació tan nefasta. I que conste que equivocar-se és humà. Ara bé,
perjudicar conscientment els interessos globals per afavorir els
interessos particulars, no només és immoral sinó que, normalment, té
conseqüències legals…
I, per altra part, tenim el problema que realment ens preocupa. Els
“altres” responsables. En època de bonança, el PP no dubtà ni un segon a
ficar la mà en el VCF. Calia construir un estadi nou i albergar una
final europea. Eren dies de vi i de roses. Finalment, promogué un aval,
demostrant quina és la seua idea de la gestió pública: endeutar totes
els famílies valencianes i confiar que els nostres fills puguen pagar la
seua festa algun dia. I el millor del cas és que ara es desentenen
d’eixe aval. Una manera ben curiosa d’actuar des de les administracions
públiques.
Perquè, si una cosa tenim clara des de Demòcrates Valencians és que un
model intervencionista en els equips de futbol és desastrós per a les
arques públiques i per a la independència dels clubs, que han de ser
imparcials i apartidistes. I el VCF, en definitiva, també és una víctima
de la corrupció i les males pràctiques del PP. I cal dir-ho ben alt i
ben fort: ja n’hi ha prou, de manipulació! Encara que ho neguen, sabem
qui són els responsables de tot.
Demanem, per tant, sensibilitat a totes les parts immerses en el procés.
No volem patir en l’esport els que ens ha passat amb les caixes. Estem
segurs que si el VCF jugara a Madrid, Catalunya o Euskadi, rebria un
altre tracte per part d’un banc, no ho oblidem, amb seu a la capital
d’Espanya. En definitiva, respecte als sentiments dels milers de socis i
a la propietat accionarial i transparència per a un procés que ha
d’ensenyar-nos a no tornar a cometre les mateixes errades del passat.
Més informació: Demòcrates Valencians - Quadern de Reflexions
1 comentari:
De qui dius que es el Valencia? Mentres no es demostre lo contrari el Valencia es una SA, i els propietaris son els accionistes. Asi molt de parlar del Valencia, pero a l'hora de rascarse la buxaca tots quetets en casa. Si el valencianistes averen comprat les accions ara no estariem en esta situació. AMUNT VALENCIA, pero de boqueta la buxaqueta queteta.
Publica un comentari a l'entrada