Contava jo el divendres la Constitució Espanyola a setanta cinc xiquets de cinc anys al col.legi Alfàndec de Tavernes. Quina alegria al final dels trenta cinc minuts cantant aniversari feliç, - trenta dos anys - contant cada dret constitucional amb un conte i com la meua filla anava CONSTITUCIÓ arreplegant-ho en un text aceptat per tots. Al final com toca els alumnes cantavem un canon d'instruments musicals i feiem entre tots un concert. En fi, eixos dies que hauriem de pagar per ensenyar a les persones.
El dia anterior tancavem un cicle a Simat sobre la democràcia espanyola, es deia la Transició amb una conversa al sopar de Llar dels Jubilats de Simat amb el professor de la Universitat de Sevilla, Julio Ponce, i el fotògraf Francisco Teodoro, vaja carrets de fotos que deixarà per a la història de la Valldigna, sobre la llibertat actual per poder parlar de la Constitució en definitiva, si va ser imposada per l'esquerra o bé va ser un acord inacabat de la dreta espanyola en forma de l'estat hibrid del franquisme. En fi un luxe que poques vagades podem gaudir en un sopar.
Però em trobava preocupat. No entenia el perquè de la no assistència del president espanyol Rodriguez Zapatero a la cimera dels països Iberoamericans. Si estava clar que estava el rei, per a dir el "càllate" a qui corresponguera, però que passava en Espanyaa, en aquest país que em permetia gaudir de la conversa en un sopar i disfrutar d'una lliçó amb xiquets i xiquetes de cinc anys vestit de pare de la patria i el pastis dels trenta dos anys de Constitució.
Es corregué la veu als periòdics que els mercats anaven a atacar a Espanya, ja que ho feien segosn jo podia observar aquells països que tenien govern socialista, Grècia, Portugal i Espanya, o bé coal.lició amb esquerres com el cas d'Irlanda. I no m'acabava de convencer. Fins que vaig entendre el tema de la vaga dels controladors, i perdoneu però vaig recordar a Kisinguer i el boicot dels camions a Xile, i la caiguda d'Allende. Tot i que el president espanyol ha quedat lluny d'aquesta figura, em referesc a Allende.
Però que hi havia una conspiració, donava tota la impressió. El rei i el president a Argentina, el cap de l'oposició a Lanzarote, on desterraven antigament els intelectuals, I més de dues-centes mil persones segrestades als aeroports espanyols de forma caòtica. El dissabte em desdejunava en que els militars prenien els aeroports, els fiscals actuaven d'ofici contra els segrestadors d'il.lusions de cinc dies de pont. I dic jo, podran actuar contra la gent que sabia el que anava a passar i no va fer res?.
El el diumenge em despertava amb les paraules del president de facte, persona que parla molt clar, per tant portaveu, vicepresident primer del govern, sr Rubalcaba, que havia estat la setmana més dura de la seua vida. Això ho deia el ministre de l'interior. No em diran vostés que no hi havia marro polític i no podem esperar a Wikileaks. Necessitem que ens expliquen que ha passat, qui ha estat el responsable colpista de la situació, i com a ciutadà,en el dia de la Constitució,saber qui estava darrere d'aquesta operació poc democràtica.
Un govern es tomba amb les eleccions. I ja esta bé de quan pitjor millor. No esta l'Estat Espanyol per a aquestes bromes de tan mal gust. El segle denou amb els pronunciaments ja fa més de cent deu anys que s'ha acabat. Visca la Democràcia en el dia festiu d'avui. Per cert, esta nit estaré sopant amb un empresari local que, a la xita callando, en els temps que corren, ha creat alguns llocs de treball a Tavernes.
Jaume Talens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada