Que els controladors aeris, un grup professional els efectius numèrics del qual es xifren en 2.386, s'hagen cregut capaços de posar-se Espanya per montera, de tancar el seu espai aeri i de prendre com a ostatges a més de 600.000 passatgers indica el grau de pertorbació al fet que els ha portat la defensa a totes passades d'uns privilegis exorbitants, acumulats durant anys pel procediment del xantatge sobre Governs successius. El punt culminant d'est destarote es va aconseguir en 1999 quan el sense igual Francisco Álvarez Cascos, ministre de Foment, va traspassar als controladors aeris atribucions plenes perquè disposaren al seu antull d'un servei públic essencial. De manera que, a partir d'ací, els controladors aeris van prendre en les seues mans totes les decisions claus per a la seua prestació, com resulten ser les referents al personal, el seu reclutament, la seua instrucció, la seua habilitació, l'organització del seu treball, el règim laboral, els torns, les vacances, les libranzas o la manera de computar les hores extraordinàries.
Una vegada que se saben imprescindibles, s'afanyen, insaciables, a aconseguir rendes exorbitants
Aquell tro autoritari que semblava ser Paco Álvarez Cascos no va tenir no obstant açò
empatxe algun a rendir tant el Ministeri de Foment com l'empresa pública AENA (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria) als controladors aeris. Encara que hem de reconèixer que el greu desistiment de competències de Cascos venia ja incoada pel seu predecessor en Foment, Rafael Arias Salgado, iniciador en el seu moment d'una estranya operació de outsourcing progressivament ampliada. Sota aqueixa pauta, les atribucions específiques, ministerials i empresarials es van ser resignant de manera gradual a favor dels propis afectats-beneficiats. En resum, que els controladors en lloc de quedar sotmesos a l'imperatiu d'aqueixes normes havien acabat apoderant-se de les mateixes i erigint-se en propietaris de la funció de servei públic que els incumbia en l'espai aeri. Estàvem així davant un cas paradigmàtic de "la llei de caça feta pel conill".
Els controladors aeris cristal·litzen en aqueix sistema ben conegut que fonamenta la crescuda dels privilegis en el prestigi d'una escassetat cercada i sostinguda a totes passades. Per açò, tracten primer d'assegurar-se la impossibilitat de ser rellevats. Llavors, una vegada que se saben imprescindibles, s'afanyen, insaciables, a derivar d'ací una renda de situació, cada vegada més exorbitant. Estem davant una tendència universal, la de traure avantatge del monopoli, que succeeix o s'intenta en molts altres àmbits. Per exemple, anant-nos a una altra galàxia, en el mai ben ponderat cos de Registradors de la Propietat, que ha aconseguit també posar al seu nom la funció pública registral i convertir-la en un negoci privat de la seua Corporació professional.
Més senzill tal vegada per als majors seria recordar que l'escassetat com a bandera, el numerus clausus com a garantia maltusiana de rellevància corporativa, va ser norma durant dècades en les Escoles Tècniques Superiors d'Enginyeria i Arquitectura. Però la seua escassetat no va ser garantia d'excel·lència.
En tot cas, l'abandó dels seus llocs de treball que van fer els controladors, desconnectant i tancant amb clau perquè tampoc ningú poguera rellevar-los, configura una conducta d'absoluta irresponsabilitat, salvatge, sense precedents, la gravetat dels quals en forma alguna pot dissimular-se. És com si els bombers anomenats a intervenir es negaren i s'anaren a casa amb les claus dels cotxes contra incendis.
El Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que porta anys a la recerca de com alliberar-se i com alliberar-nos del xantatge reiterat al fet que ens ve sotmetent aquest col·lectiu extorsionador, ha reaccionat de forma exemplar, en termes de gradualidad i proporcionalitat inatacables, mitjançant l'aplicació de les lleis que permeten traspassar la Navegació Aèria a l'Exèrcit de l'Aire i la mobilització del personal civil al seu servei. A més, per a assegurar-se l'automatisme de l'obediència ha procedit a la declaració de l'estat d'alarma, conforme a l'article 116 de la Constitució. Ben fet. Les Forces Armades -que durant tant temps van formar part de l'amenaça nacional amb l'encomana de tenir-nos "lligats i ben lligats i exclosos de les llibertats"- han reaparegut per a ser nostra Defensa i desnuar el xantatge dels controladors.
Venir ara a invertir la càrrega de la prova i emplaçar al Govern és grotesc, un gènere que domina Mariano Rajoy, a qui vam veure a Lanzarote pronunciar-se com si fóra un mer turista, o Esteban González Pons, embravit amb l'avantatge de les enquestes on ara com ara grandàries errors manquen de reflex algun. Atents.
Miguel Ángel Aguilar. Grupo PRISA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada