Des de les deu de la nit inicien els huitens de final de Copa els altres dos equips de l’altra lliga. Vila-real i València, tot i ser tercers i quarts en la classificació respectivament, arriben en moments prou diferents. Amb crèdit i reconeixement els groguets, amb dubtes i crítiques els blanc-i-negres.
El got alguna vegada havia de vessar-se. Unai, a qui li n'arriben per tots els costats, s’ha fartat de l’entrenador del Reial Madrid i li ha contestat en la roda de premsa prèvia a l’encontre que el València ha de disputar contra el Vila-real i que pertany el primer round de Copa d’estos més que atractius huitens de final.
I la veritat és que no s’entén, si no saps el caràcter de Mourinho, com hi ha eixa fixació del lus cap a un entrenador que ni tant sols ha tingut contacte amb ell en darreres temporades. Mentre Unai ha estat en la Lliga Europa, el mediàtic portugués ha guanyat Champions i ha tingut tracte, relacions i polèmiques amb tècnics d’altre perfil.
Tot comença quan en l’inici de la campanya, Mourinho va sorprendre amb unes declaracions més que cridaneres. “A mi ningú m'ha de dir que si ha de jugar Joaquín o Pablo. Ningú em dirà si he d'entrenar poc o molt, o si he d'entrenar a les nou, o si he de jugar amb el 4-3-3 en lloc d'un 4-2-3-1”. Estes afirmacions al diari As van sorprendre perquè feien, sense dir-ho, clara referència al València i a Emery. Mourinho, amb relació sobretot amb Fernandes, el jugador cedit al Besiktas, posava un exemple de la seua autoritat per contrast amb la de la resta. Dies després, Unai no va voler entrar al drap i no volgué contestar a l’ex de l’Inter.
Emery, tot i mai no entrar en estes guerres, ha esclatat. “La postura de Mourinho és la d’un ploró. No pense contribuir a eixe circ"
Tres mesos més tard, madridistes i valencianistes jugaren al Bernabéu, amb derrota blanc-i-negra i polèmica actuació arbitral de Pérez Lasa. Emery no va entendre com l’inquilí de la banqueta local exigia parlar abans que ell. “M’ha faltat al respecte. Potser tenia presa”, foren algunes de les paraules del d’Hondarribia, que va acabar amb un taxatiu “Pot ser molt bo però cal tindre certs valors humans”.
I quan ja semblava que este episodi havia acabat, fa uns quants dies Mou ha tornat a acusar Emery i menysprear-lo. “Només alguns s’enfaden si parle jo primer”, deia en to subtil el polèmic entrenador. Tot açò s’ha edulcorat en les últimes hores amb la campanya de victimisme que s’ha generat des de la capital d’Espanya, ja que consideren que hi ha un atac constant dels àrbitres contra el seu conjunt. Parlen de llista d’errades que els col·legiats no veuen. Emery, tot i mai entrar en estes guerres, ha esclatat. “La postura de Mourinho és la d’un ploró. No pense contribuir a eixe circ”.
Tot en una prèvia de Copa en la qual Emery recupera Albelda (no està al 100 per cent), perd Banega i tindrà entre cotons el Tino Costa. César i Navarro hauran d’esperar més, sobretot en el cas del porter, el qual estarà almenys quatre setmanes de baixa.
El Vila-real, fora de totes estes polèmiques, arriba amb el segell del bon joc i amb el desig esta temporada de guanyar un títol. En la banqueta grogueta, Juan Carlos Garrido, un entrenador que també va sobrat de caràcter i de qüestions semblants a Mourinho. Emery sap que un Nadal i Any Nou tranquil passa només per eliminar els de la Plana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada