dimecres, 14 de març de 2012

EL LERMISME RECORRE A TÀCTIQUES GORRINES PER EMPORTAR-SE CINC DELEGATS EN EL CONGRÉS DE RESTES DE LA SAFOR




Reproduïm el correu que ens ha enviat un militant del PSPV-PSOE, que es mostra indignat per les tàctiques de joc brut de la denominada "Família Lermista", encapçalats i empoltronats al capdavant de l´organització des de fa dècades i que es neguen a deixar els seus càrrecs.


Les tàctiques i les actituds del lermisme han quedat acreditades al llarg dels anys, però ahir es van superar en el congrés de restes de la Safor, on s'havien de triar sis delegats per al pròxim Congrés Nacional del PSPV. Hi havia representants de Ximo Puig i de Francesc Romeu, que van estar negociant fins a última hora una llista única amb quatre delegats per a Puig i dos per a Romeu.

Però arribat el moment, el lermisme recorre a les seues armes més sibilines i presenta dues llistes, amb el que s´emporta la meitat més un dels delegats (4) amb la llista més votada, i un altre delegat amb la segona llista, amb el que deixa a Romeu amb un sol delegat, malgrat comptar amb un terç dels suports.

Açò és el lermisme i este és el seu estil. S'omplin la boca parlant d'integració, clamen i prometen la fi de les famílies, pregonen que des d'ara l'única família serà la societat valenciana, però a la primera oportunitat que tenen exhibeixen les seues vertaderes arts, que és la marranada política, i l'aniquilació del contrari, tot per a mantenir activa la societat d'interessos que és el lermisme. Un clan sicilià que només té per objectiu el benestar i avenir personal dels seus, els “nostres”, sense importar-li si el PSPV agonitza ideològicament i se separa cada vegada més de les aspiracions de la societat.

Aquesta marranada de la Safor és d'antologia, però no ho és menys que la que el propi Puig li va jugar a Jorge Alarte, primer brindant-li suport amb l'argument que presentar-se a les primàries de 2010 per a triar candidat a la Generalitat haguera suposat desestabilitzar el partit. No obstant açò, eixa falsa mostra d'altruisme es va tornar prompte en una maniobra per a pressionar a Alarte, omplir les llistes electorals de lermistes, i col·locar a la resta dels seus en organismes, entitats, societats públiques i consells d'administració. Avui no hi ha cap lermista abandonat a la seua sort, i eixe és el principal atractiu d'aquest fals corrent intern. I per a rematar la faena, després de succionar tot el que podien succionar de Alarte, l´abandonen, promouen el repudi en les assemblees a la seua gestió, i li bloquegen tots els camins per a la seua possible reelecció. I açò que el lermisme ha sigut tan responsable com Alarte de la gestió que ara s'està desaprovant en les assemblees. Alarte ha pecat de pipiolo i només per açò es mereix no arribar al congrés ni com a candidat. Però el lermisme suposarà enviar al PSPV a les profunditats abismals.

 La "família" Lermista al complet.