dijous, 10 d’octubre de 2013

El Grup Muntanya Valldigna repara la Font de la Granata.


Els membres del Voluntariat Ambiental del Grup Muntanya Valldigna han reparat la Font de la Granata. Els treballs que s’han realitzat han sigut els d’instal·lar un tubet nou de la font el qual havia sigut trencat aquest estiu. Ja els voluntaris havien instal·lat un tubet provisional de canya fins a la col·locació del definitiu.


Com coneix la majoria dels veïns de Tavernes i de la Valldigna la Font de la Granata, esta situada en el vessant sud de l’ombria de la Serra de Corbera, terme municipal de Tavernes de la Valldigna. S’accedeix per una pista forestal del camí del Massalari i per una senda des de Tavernes de la Valldigna. Esta ruta esta dins de la xarxa de sendes de xicotet recorregut de la Comunitat Valenciana, catalogada per la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana com a senda PR-CV39. És molt coneguda i tradicional per totes les persones que practiquen el senderisme.

Cal destacar d'esta ruta la seua gran bellesa paisatgística així com mediambiental, és considerada com a significativa dins de Tavernes de la Valldigna, molt coneguda en la Comunitat Valenciana. L’any 1998 es va presentar en la Font de la Granata el llibre de rutes senderistes de tot el territori Valencià. És sense dubte un zona privilegiada per a poder observar la flora i fauna de la zona de la Serra de les Creus.

Com a referència històrica, podem destacar la Font de la Granata com una zona molt visitada des de fa molts anys per grups excursionistes i veïns de Tavernes. Es té constància de l’existència fa uns anys enrere d’una de les primeres associacions existents a Tavernes de la Valldigna, l'Associació d'Amics de la Font de la Granata.

D. Vicente Grau Bono en el seu llibre de “Topografía Médica de Tavernes de la Valldigna”, a l’any 1927, ja es parlava de l’importància d’esta i altres fonts tan importants e històriques de Tavernes de la Valldigna:

Fuentes de “Sangonera, Granata y Cantus”. Alrededor de los picachos de “Las Cruces” en pleno terreno Cretáceo superior y a una altura de 300 metros o más aparecen estos insignificantes hilillos tan apreciados por leñadores y excursionistas. La explicación de su origen en terreno tan poroso no debe ser otra que el depósito de las aguas de esta cuenca sobre pequeños islotes de margas impermeables o de calizas no cuarteadas, en las entrañas de esta tierra.