dimarts, 28 de setembre del 2010

Camps promet una borratxera de milions i parla d’una Comunitat de ciència-ficció




Si un extraterrestre haguera acudit ahir a Les Corts Valencianes a presenciar la intervenció del president de la Generalitat, Francisco Camps, en el debat de Política General, pensaria que la valenciana és una espècie de locomotora econòmica d’Europa quasi semblant a l’Alemanya de la reunificació. Un panorama idíl·lic, centenars de milers de milions d’euros en inversions (fins a 70.432 milions) i en grans projectes i el lideratge en tots els sectors va ser el que va “vendre” Camps en la tribuna d’oradors.

Però, res més lluny de la realitat. Un de cada quatre valencians en edat de treballar està en l’atur, molt per sobre de la mitjana espanyola; el deute de la Generalitat és el més elevat en relació al PIB; la demora en el pagaments als concessionaris d’obra pública superen els 200 dies i el nivell de fracàs escolar supera el 40%, també molt per damunt de la mitjana estatal.

D’esta manera i apel·lant a les senyes d’identitat i als atacs constants al Govern de Zapatero i als catalans, els enemics, Camps va plantejar un discurs sense cap autocrítica, autocomplaent i en el qual en moltes ocasions es rallava la mentida pura i dura. En termes numèrics, va assegurar que entre inversions actuals i futures, el seu Govern havia compromés fins a 70.432 milions d’euros. Una xifra impossible de contrastar i que representa més de quatre voltes el pressupost de la Generalitat.

Camps va assegurar que en 2009 van visitar la Comunitat 23 milions de turistes i que, des de 2003 han sigut 180 milions els que han passat per terres valencianes gràcies a la “seua estratègia de promoció turística”. Unes xifres, com a mínim inflades si ens atenem al fet que a tot Espanya van arribar 52 milions durant l’any passat i la Comunitat encara està molt per darrere de Canàries, Andalusia, Catalunya, Balears i Madrid en recepció de visitants.

Una altra xifra que va fer xiular els oïts dels qui presenciaven el discurs de Camps va ser la repercussió dels Grans Esdeveniments. Segons els president de la Generalitat, a qui se li suposa cert rigor, la Copa de l’Amèrica, la Fórmula 1 i els altres grans espectacles pagats amb diners públics, han atret 66 milions de visitants. És a dir, 14 milions de visitants més que visiten tot Espanya cada any, només per veure les carreres i regates que es celebren des de 2007.

També va parlar de la investigació i el desenvolupament (I+D+i), que des que ell és president ha arribat als 1.200 milions d’euros, vora 200.000 milions de pessetes. Una xifra com a mínim qüestionable, si ens atenem al fet que la inversió en I+D+i representa l’1,2% del pressupost, mentre que la mitjana estatal és de l’1,9%, també a la cua europea.

Per a finalitzar, i amb un Generalitat en fallida tècnica pel deute, Camps encara es va permetre el luxe de prometre fins a 2014, 2.400 milions per a infraestructures hídriques, 2.000 per a obra pública, 7.000 per a les universitats, 1.100 per a la indústria, i tot això sense “pujar els impostos”. Un anunci que amb un deute de més de 15.000 milions d'euros serà impossible d’acomplir. Tant li fa, la pluja de milions eixirà a la majoria de mitjans de comunicació.


Segons els president de la Generalitat, a qui se li suposa cert rigor, la Copa de l’Amèrica, la Fórmula 1 i els altres grans espectacles pagats amb diners públics, han atret 66 milions de visitants

Per la seua banda, el portaveu del PSPV a Les Corts va recriminar al president de la Generalitat que acudisca al Debat de Política General amb la "fanfàrria de sempre" i sense "propostes noves" en un moment "dramàtic" per a la Comunitat, on en matèria d'ocupació "va tot molt pitjor que a la resta d'Espanya", ja que el nombre d'aturats supera quasi quatre punts la mitjana espanyola.

A més, en relació amb el PIB, el territori valencià es troba més de 3.000 euros per davall de la mitjana, va assenyalar Luna, qui va afegir que no hi ha ningú ara mateix en la Comunitat "a qui no li deguen diners" i el fons de maniobra "ha anat caient els últims anys de manera espectacular".

Va qualificar de "sarcasme" que el cap del Consell parle d'"un pla d'agilitació de pagaments" i va adduir que la política de Camps "ha estat la de la generació de deute" i dels "grans fracassos". En este sentit, va acusar els popularistes de "mentir fins al final" en relació amb Terra Mítica, el "vaixell insígnia" d'esta política, i va assenyalar que amb l'Àgora "no saben què fer" tot i haver gastat fins ara 90 milions d'euros en esta infraestructura.

Luna va assenyalar que Camps va anunciar l'any passat un pla d'austeritat però "s'han gastat 1.000 milions d'euros" en personal i despeses corrents, "més dels pressupostats", mentre que en el Pla Confiança "han compromés menys d'allò inicialment pressupostat" i "han deixat de pagar més de 314 milions d'euros, de moment".

També va censurar els populars per "mentir" en matèria de finançament, perquè si ha estat "deficient" per a la Comunitat és per "responsabilitat exclusiva" del PP, ja que el sistema es va aprovar amb ells en el govern, i alhora els va acusar de "menysprear" el treball de la comissió d'experts constituïda a l'efecte i "la mà estesa de l'oposició" per a acudir conjuntament a reclamar més diners per als valencians.

Per la seua banda, el portaveu de Compromís, Enric Morera, va presentar a Camps huit propostes per a crear 20.000 llocs de treball “ràpids”, 5.000 places de policia autonòmica, una gestió forestal sostenible, augmentar el número de professors, crear un segell de qualitat dels productes valencians i impulsar el Corredor Mediterrani.

La portaveu d’EUPV, Marga Sanz, es va mostrar indignada amb “la retòrica frívola i falsària” del president del Consell al seu discurs de Política General. La diputada va estimar “vergonyós” que Camps “haja fet un ús falsejat” de les dades de l’atur i la precarietat social —en clau d’errors aliens— “per tal d’amagar-hi la seua responsabilitat en destrucció de teixit productiu i drets socials i laborals dels valencians. Este discurs ha estat el pitjor des dels temps del frívol victimisme regionalista”, va afegir.