dijous, 30 de setembre del 2010

Crueltat futbolística (0-1)

SOLDADO VA ERRAR L'OCASIÓ MÉS CLARA PER ALS VALENCIANISTES

Primera derrota en competició oficial del València. Tot i els intents i la superioritat davant el Manchester, als d’Unai els faltà l’encert, el gol. Al minut 85, Chicharito Hernández destruïa l’atreviment local oferit sobretot en la segona part.

Era la nit. Aquella que molts valencianistes estaven desitjant després de dos anys del consol poc convincent de la Lliga Europa. Malgrat l’atractiu del rival, de la marxa excepcional a la Lliga, Mestalla no es va omplir. 10.000 butaques es quedaren sense ocupar per presenciar un partit en el qual hi hagué un canvi de papers. Sí, perquè tot i uns inicis d’excessiu respecte entre els dos conjunts, els 'diables rojos', els que eren presumptament superiors en esta contesa, van recordar pel seu plantejament tàctic, en una versió prou desmillorada, aquell forjat València en els seus inicis en la Lliga de Campions. Això sí, qualsevol paregut amb la realitat haguera sigut pura coincidència. Si ahir l’equip de Ferguson no va eixir derrotat del vetust camp valencianista fou per la Providència i la falta d’encert dels futbolistes blanc-i-negres.

Un conjunt, el d’Unai que va ser més ambiciós. Amb virtuts i mèrits suficients per haver doblegat els britànics. Amb temperança quan tocava i amb velocitat quan es requeria. Sense desesperar-se en la primera meitat per l’autèntica teranyina dels de la Premier. Per això estigué el Chori, principal sorpresa en l’alineació, en l’11 inicial. Per intentar desembussar el mur anglés. Estigué discret l’argentí. Però la idea inicial era encertada. Com també la d’incloure Maduro en detriment de Ricardo Costa. L’eixida de baló era una de les claus per superar la primera línia de pressió rival. I es va aconseguir en el primer acte més per jugades individuals que pel col·lectiu. Pablo ridiculitzava Evra i feia seua la banda dreta. Alhora, Soldado errava una ocasió a porteria buida. Era el minut 15. El Manchester només confiava la seua sort a l’aspecte defensiu. Paraules majors. El serbi Vidic i l'anglés Ferdinand són centrals de Champions. Com també Nani, que ja avisava del que podia arribar a fer molts minuts més tard.


Fou també capritxós que l’autor de la diana fóra Chicharito Hernández. El mexicà fou un dels detonants del trencament final entre Llorente i Fernando

Decebent el United, acontentant el València, així arribà el segon període amb una incògnita recelosa. Seria capaç Unai de donar un pas més en busca de la victòria? Els que buscaven un tècnic timorat, ahir s’enganyaren. Emery va fer el que li demanava el seu cos i el de milers de valencianistes. Aduriz, que va entrar per Domínguez, era l’espurna afegida a un ambient que per moments havia decaigut pel ritme lent i contagiós del United. El basc va fer reviscolar l’afició i el joc i les ocasions locals no paraven. Abans, l'ensurt havia aparegut per primera volta. Berbatov es plantava sol cara a César i l’extremeny treia la seua cama dreta. Primer llançament a porta del Manchester. Era el 12 de la segona part.

Al minut 75, Fernandes ingressava a l’herba. Tot el protagonisme que reclamava el portugués el tenia ara a les seues botes. El migcampista substituïa un gris Tino Costa per donar més oxigen a un València que volia de totes totes la victòria. Pel centre, amb llançaments des de fora, pel costats, amb balons centrats amb molt de perill pel mateix Fernandes, amb individualitats de Mata... No hi havia forma de batre el veterà Van der Sar. El conformisme del anglesos presagiava un final d’un València bolcat buscant el gol de la justícia. Però tot el contrari. La crueltat del futbol va fer acte d’aparició. I també la realitat d’esta competició. D’una acció de Nani per banda, una assistència de Macheda i una finalització de Chicharito es generava el 0-1 a falta de cinc minuts per al final. Fou també capritxós que l’autor de la diana fóra Chicharito Hernández. El mexicà fou un dels detonants del trencament final entre Llorente i Fernando.

Tot i la gran decepció per la derrota, l’escenari continua sent el que s’imaginava a l’inici d’esta competició. La classificació es decidirà en el doble enfrontament contra el Glasgow Rangers. Quatre partits més per fins i tot tindre la sort de cara. Ahir, passà de llarg.