Que no hi tens res a veure? Fals. Rotundament fals. La culpa de tot el que està passant és teua. És teua, votant del PP. Tu vas decidir, el 22 de maig del 2011, que els polítics marcats per la corrupció, el xantatge, la insolidaritat i la prepotència prosseguiren amb la direcció de les nostres vides i ens sotmeteren a la seua voluntat. Sabies que havien violat totes les lleis escrites i morals, tots els pactes de cavallers que sostenen una col·lectivitat digna i tolerant? No? És possible, perquè el teu problema principal, votant del PP, no és que sigues un col·laborador de la ruïna moral de la nostra societat; és que eres un autèntic, deplorable i compulsiu analfabet polític. No et preocupes de descobrir la veritat amagada darrere de somriures falsos o entre pupil·les dilatades. No. Només t’alimentes del que la pantalla de televisió et vomita al damunt, retalls de realitat retocada que enguls amb desinterés. I et deixes anar.
Creu-t’ho, votant del PP, la informació plou sobre les societats lliures. Algunes se n’ameren i el seu intel·lecte s’unfla de llibertat i de respecte que les fa progressar; d’altres, però, se’n posen a recer en les catacumbes més fosques i esdevenen grups humans cecs que moriran desorientats. A tu, la humitat a penes et mulla el cervell desert d’idees i, per tant, d’iniciatives. Tu, votant del PP, ens has dut al món lil·liputenc de la mediocritat. Algunes veus t’han fet dir el que volien; alguns ulls t’han fet veure el que t’han projectat; alguns braços t’han portat on els seus ja t’esperaven. I tot per a què? Perquè tu els faces el treball brut; perquè sigues la sabata que camina, el genoll que es doblega, la mà que treballa, el cor que renuncia, la boca que calla... Però no el cap, votant del PP. Tu no penses i, per tant, no entens. I t’avorrixes. I abandones la teua parcel·la de decisió en mans dels vencedors que ja et saben sotmés per sempre.
Ah!, si t’hagueren empapussat, des de menut, amb molles de veritats universals, amb gots a vessar d’ideals, amb safates farcides de reflexions i de crítiques generoses... No hauries arribat a desertar del pensament. Hauries aportat la teua versió de la vida al debat que s’instal·lava en la nostra societat. I t’hauríem escoltat, hauríem errat junts, hauríem aprés tots i, en acabant, hauríem decidit en quina direcció continuàvem construint el nostre futur.
Que si podries rectificar? Home, per culpa teua ens esperen uns anys de penitència, cert, però és clar que encara estàs a temps. A temps de saber el perquè. A temps de reflexionar el com. A temps de decidir el quan. Només et cal, votant del PP, localitzar, entre el verí que t’han inoculat durant tants anys, el teu pensament més diàfan i allunyar-lo del vesper on habita la ignorància i la deshonra. Després, busca el territori de les veritats. Nosaltres t’hi esperem.
ESCRIPTORA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada