dimecres, 6 de novembre de 2013

Informe: el PP assassina RTVV.



* ETAPA 1989-1995 (Govern PSPV): Plantilla: 687 treballadors Audiència: 21%  Despesa de personal: 25 milions  €   Endeutament: 22 milions €

 * ETAPA 1995-2013 (Govern PP): Plantilla: 1620 treballadors  Audiència: -5%  Endeutament: 1.126 milions €

El projecte de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), creat com a instrument normalitzador de la llengua  i generador de la indústria audiovisual, va començar a morir l'estiu de 1995, quan el PP, amb Eduardo Zaplana al capdavant, va arribar al Palau de la Generalitat. Fins llavors (va iniciar les seues emissions en 1989 amb Amadeu Fabregat com a director general) havia aconseguit una audiència del 21% amb el treball realitzat pels seus 687 treballadors.

En eixe moment, la despesa anual de personal estava en 25 milions d'euros i el seu deute en 22, però eixe model sostenible quedaria aixafat pel nou director general, José Luis Baiona, i els que li succeirien: José Vicente Villaescusa, Pedro García i José López Jaraba. El propi advocat que va executar l'expedient de regulació d'ocupació ara anul·lada va quantificar fa uns dies, passats 18 anys, l'impacte del nou model: una plantilla d'1.620 treballadors i un deute que ha arribat a aconseguir 1.126 milions d'euros. I una audiència que s'ha precipitat per sota del 5%, encara que els informatius poden arribar a doblegar aquesta xifra.
RTVV està en fallida (econòmica i de credibilitat) des de fa més de 10 anys i les raons que l'han portat a eixa situació (en la qual Alberto Fabra va fonamentar el canvi de model per a reduir la plantilla i privatitzar part de la programació) no són alienes a la gestió que li va imprimir el PP en aquell estiu de 1995, en el qual l'ens, a més, va començar a ser un gabinet de premsa al servei de la propaganda de la Generalitat i els seus presidents.

Considerat per Zaplana com "l'últim bastió dels socialistes", els nous gestors van arribar amb el mandat d'engegar la provisió de nou personal mitjançant contractes d'obra (que la Sindicatura de Comptes va considerar atestats d'irregularitats) i amb oposicions que els sindicats van qualificar de "a mesura". No obstant açò, de cara a l'exterior Zaplana apostava per la privatització de la gestió de l'ens. Però solament cinc anys després de la seua arribada al Palau de la Generalitat, la despesa de personal de RTVV era ja el doble: 50 milions. I als 10 anys, quasi el triple: 72 milions.

El PP no solament va crear una plantilla paral·lela de periodistes, molt superior a les necessitats (malgrat haver engegat altres dos canals, Punt2 i Canal 9/24), també va prendre l'àrea d'administració per a situar al personal de la seua confiança, creant, segons fonts afectades, freqüents "redundàncies administratives" i diversos "despatxos sense funcions clares". Però contràriament al que poguera semblar, eixe colossal augment de personal no va significar un increment de la producció pròpia que poguera ampliar el marge de negoci de l'ens.

Més aviat al contrari. Sota la gestió del PP els diners pagats a productores externes es va desbordar. Si entre 1992 i 1995 la despesa en producció externa havia oscil·lat entre 11 i 18 milions d'euros anuals, en 1997 es van aconseguir els 25 milions. I la xifra no va parar d'engreixar. En 1999, 35 milions; en 2000, 43... El cénit de la producció externa es va produir en 2007, amb 57 milions. Eixe va ser l'any de la visita del Papa a València, en el qual el llavors director general, Pedro García (ara imputat juntament amb altres tres directius de l'ens precisament per aquesta causa), va adjudicar el contracte de la instal·lació del so per 7,4 milions d'euros a la constructora Teconsa, que no era més que una tapadora de Special Events (una de les principals empreses de la trama Gürtel). Moltes de les compres realitzades per RTVV en eixos anys han sigut molt criticades i posades sota sospita per la Sindicatura de Comptes.

La despesa en drets esportius és un altre dels capítols que més ha dessagnat a l'ens. I no solament per drets de retransmissió. RTVV va signar contractes privats amb el València (30 milions), el Vila-real (25) o Llevant (12), així com amb Bernie Ecclestone, amb el qual es va comprometre a pagar 22 milions més IVA pels drets d'emissió del Gran Premi d'Europa de Fórmula 1 per a les temporades de 2010-2013 "de forma no exclusiva". L'any 2007, coincidint amb la 32 edició de la Copa de l'Amèrica, es va produir el de major desemborsament: 81 milions.

La gestió espentava a RTVV cap a la fallida pels quatre costats. En 1999, el PP ja havia canviat la llei perquè l'ens poguera endeutar-se i la Generalitat no haguera d'assumir els seus descoberts. Espentada i sense xarxa, era solament qüestió de temps. Ningú ha pagat per açò.