dimarts, 5 de novembre de 2013

La setmana de la gran Final: "última batalla per ser el nou rei del Raspall"



L'Individual Bancaixa de Raspall finalitza el diumenge a Piles amb el xoc entre Coeter II i Moncho. L'absència de Waldo per lesió ha deixat el campionat totalment obert. El vigent subcampió, el punter de Simat, Coeter II, és qui apareix com a favorit en tots els pronòstics. Moncho, de Manuel, vol decantar sobre els taulells les travesses al seu favor.

Els protagonistes de la partida saben de la marxa dels pronòstics. «És clar que la gent em veu com a favorit, però cal jugar, i puc perdre», afirma Coeter II, un punter atípic que ja va guanyar un Individual en 2006, i que ha jugat tres finals més contra Waldo, la gran figura de la modalitat. «Coeter II juga molt, però jo vaig a eixir a morir, a utilitzar les meues armes, quinze a quinze», adverteix Moncho.

El número u indiscutible dels punters, Coeter II, germà menor d'un altre campió individual, Miguel Brines 'Coeter', sap del potencial de Moncho: «No té una pilotà violenta com sí poden tenir-ho Punxa i Moltó, però sap jugar mà a mà. Té una gran esquerra i, encara que vaja darrere en el marcador, mai abandona». Paco Luis Coeter II enalteix també la «mobilitat» i la «bona forma» del seu contrincant el diumenge a Piles.

Semifinals

Moncho, pel seu costat, destaca la potència de pegada de Coeter II, tant en la raspada com en els colps alts. «Vaig anar a veure la semifinal, i té un colpeig descomunal, molt fort, del que només pots defensar-te», descriu.

Aquest cap de setmana es van disputar les dos semifinals de l'Individual. Moncho va superar a Moltó a Bellreguard per 25-15, en una emocionant partida que va comptar amb ambient de luxe en les graderies. Coeter II, per la seua banda, va derrotar pel mateix marcador a Punxa a La Llosa, en una actuació que no va acabar de convèncer a Coeter II.
 
Coeter II va ixir un poc engarrotat al trinquet, sense velocitat de cames ni bona connexió amb la vaqueta. Encara així, va guanyar els dos primers jocs i va encarrilar la victòria (15-5). Tot apuntava a un eliminatòria relativament còmoda a favor del finalista de l'Individual. Llavors van arribar els nervis, la millora de Punxa, i el gran esglai per a Paco Luis.

Perquè el jove rest de Piles va començar a carburar i va igualar la partida a 15. I no solament açò. En eixe joc, va alçar el val-15 del que va disposar Coeter II, que va tenir quatre oportunitats desaprofitades per a tancar el joc, i no les va materialitzar.
 
Punxa tampoc va fer efectives les seues, perquè les va tenir. I al final va pesar més l'experiència del punter de Simat, que va tancar el 20-15 i, en el següent parcial, aquesta vegada des del servei, va rematar la victòria per 25-15.

«No sé molt bé si va ser per mi o per ell, però la veritat és que ell va començar a jugar més, jo veig que tinc quatre vegades val i me'ls tomba, i m'entren els dubtes. Després, en l'últim joc, em sent molt millor i acabe, però va ser alguna cosa estranya», comenta Coeter II.

L'estratègia

Per a evitar aquest tipus de sorpreses, Coeter II té una estratègia molt clara de cara a la final del diumenge. La seua condició de punter suposa, en part, un avantatge. Per açò,  tractarà de portar a Moncho al seu terreny: «El meu servei no és molt bo. Per açò, quan estiga en el  dau, he de traure el millor que puga i guanyar metres.

El gran favorit de cara a la final del diumenge afig: «El bé que tinc jo és que sé acabar quinzes i, en açò, els restos pateixen una mica més. Lo meu és acostar-me el màxim possible i rematar». La seua missió en el trinquet de Piles serà també evitar que el rival li obligue a jugar de rebot, una altra faceta en la qual, per la naturalesa del seu joc, li superen els restos.

Moncho, per la seua banda, plantejarà en la final del diumenge una partida física, de desgast: «A mi em serveix de poc acostar-me, guanyar metres. He de jugar-li ben jugat, castigar-li l'esquerra i no errar perquè, a la mínima, es pot encarar a dalt o al palquet».

«Si em vaig cap a avant, ha de ser per a acabar el quinze amb seguretat», es plantejava el jugador, que als seus 26 anys aconsegueix per primera vegada el pas previ al cim del mà a mà.